Sobre la presència de la Guàrdia Civil a l’Ajuntament

Aquest migdia hem fet una atenció als mitjans de comunicació en relació amb la presència de la Guàrdia Civil a l’Ajuntament de Girona, on han vingut a buscar informació sobre l’activitat d’Agissa a partir de l’any 1992. La meitat de la documentació ja la tenien als jutjats, d’altra està penjada al web de l’Ajuntament i la resta es va se’ls va fer arribar la setmana passada per la via ordinària. Sembla ser que en aquesta operació li han donat com a nom Operació Aquari però jo, sincerament, crec que el millor nom seria Operació Urnes.

Així ho hem explicat aquest migdia als mitjans:

Anuncis

Donem suport al referèndum de l’1 d’octubre

Aquest matí he signat, digitalment, el decret d’Alcaldia de suport al referèndum convocat per al proper 1 d’octubre.

Votarem, per decidir quin futur volem per al nostre país, per si volem o no una Catalunya independent. Vivim un moment transcendental, un moment il·lusionant de màxima expressió de la democràcia. Del que decidim entre tots, en dependrà el futur de les nostres vides, però també de les dels nostres fills i els nostres néts.

Malgrat les amenaces, des dels pobles i ciutats de Catalunya hem de ser contundents en la defensa del dret a vot. Durant segles s’ha lluitat per aconseguir el sufragi universal. Perquè tothom pugui votar, independentment de la condició social, de la raça o de si s’és home o dona. Avui, en les societats avançades, votar és l’essència de la democràcia. Malauradament, en molts països això encara no és possible. Ho hem de tenir clar: impedir el vot, impedir l’expressió del poble, és una agressió als drets més fonamentals de les persones.

Avui el Parlament ens ha dotat del marc legal perquè podem exercir el dret a decidir el nostre futur com a país. Lliurement, i sense por. Des de l’Ajuntament de Girona estem inequívocament al costat del Parlament, al costat del referèndum com a via d’expressió democràtica dels nostres veïns i veïnes. Com a alcaldessa us animo a participar-hi, perquè és el nostre dret com a ciutadans. Perquè participant exercim la democràcia. Perquè votar és decidir.  Perquè el futur està en les nostres mans, en la nostra papereta. En l’opció que cadascú de nosaltres hi vulgui marcar.

L’1 d’octubre marcarà el futur de tots nosaltres, de les nostres ciutats, del nostre país. Votar és decidir.

A continuació podeu recuperar el vídeo institucional sencer on reafirmàvem, ahir, el nostre suport al dret a decidir després que el Parlament de Catalunya aprovés la Llei del Referèndum:

Entrevista a Els Matins de TV3 [1 d’agost 2017]

 

Entrevista a Marta Madrenas per al programa Els Matins d'Estiu de TV3

Aquest matí, la Montse Tió del programa Els Matins d’Estiu de TV3 m’ha entrevistat per repassar l’actualitat del consistori gironí i per parlar sobre diversos temes de la ciutat. Hem tractat, entre d’altres qüestions, temes com el del referèndum de l’1 d’octubre, el turisme, el trasllat del Circ de Figueres a la capital, l’ascens del Girona a Primera o el futur de l’Hospital Trueta.

Podeu consultar el clip sencer de l’entrevista a:

Acord per reduir el cabal del Ter a l’àrea de Barcelona

Aquest matí, la Taula del Ter hem arribat a un acord històric per reduir l’aportació de cabal del riu a l’àrea de Barcelona. Es tracta d’un pas satisfactori, emocionant i imprescindible pel territori però, sobretot, per tot el país. El projecte està calendaritzat i preveu una sèrie d’accions concretes, basades en quanties econòmiques i amb inversions definides.

Durant mesos hem estat treballant intensament per cercar l’equilibri entre les diferents postures implicades, i avui podem dir que estem molt satisfets dels resultats obtinguts i del fet que, per fi, la qüestió del cabal del Ter deixi de ser local i es converteixi en una qüestió de país.

A continuació podeu veure la valoració que n’he fet aquest mateix matí davant dels mitjans:

També podeu llegir l’acord íntegre de la Taula del Ter d’avui:

 

Article d’opinió al Diari de Girona. “El turisme: un repte”

Detall de Sant Feliu i teulats des de la Catedral de Girona

A Girona no tenim, en general, un problema de convivència; i amb els pisos turístics tampoc. Des que els mitjans varen fer públics els problemes que causen als veïns la proliferació excessiva de pisos turístics a Barcelona, a Girona vivim un debat càndid, per poc elaborat i manca de rigorositat. Un debat sobre el turisme i els seus efectes que tendeix a simplificar entre blanc i negre, bons i dolents, defensors i opositors, i que està generant una corrent de fons que en molts casos desemboca en una turismofòbia que sembla desproporcionada i no representa la major part de la ciutadania.

És evident que l’augment dels habitatges que els gironins destinen a pisos turístics és una tendència que ha reeixit gràcies a les noves fórmules de comercialització que ofereix Internet, i gràcies a un augment del turisme urbà que es viu arreu. Som a tan sols 100 quilòmetres de Barcelona, una de les principals destinacions europees; i hem fet entre tots una ciutat atractiva per als visitants, que vénen atrets per la qualitat del nostre entorn, la nostra gent i el nostre patrimoni arquitectònic, cultural i gastronòmic.

Ha augmentat el turisme, és cert. Com també és cert que gràcies a això hem pogut suportar millor els efectes d’una crisi econòmica duríssima. Però a Girona no tenim el mateix problema que a Barcelona, sortosament ni ens hi acostem, malgrat l’assimilació que s’intenta fer des d’alguns sectors. I els pisos turístics en són un bon exemple. A Girona, segons les últimes dades extretes de la Generalitat, hi ha 417 pisos turístics registrats. Això és un 0,8% dels 48.444 habitatges totals de la ciutat. Una mica més de la meitat es concentren al Barri Vell, com passa amb els nuclis històrics de totes les ciutats amb atractiu turístic d’Europa. Més enllà de la xifra, la situació seria preocupant si aquest augment produís una substitució del veí pel turista. Seria llavors quan hauríem d’actuar, però al Barri Vell això no està passant. És més, el 2016 el Barri Vell va arribar al rècord històric de 3.160 persones empadronades, un 2,9% més que el 2015. Una dada que contrasta amb l’augment del 0,7% d’empadronats en el conjunt de Girona ciutat: quatre vegades menys. Aquest augment d’activitat turística i veïnal al Barri Vell ha provocat la reaparició d’un comerç de proximitat que havia desaparegut, i també la creació d’un comerç d’artesania i de dissenyadors sobretot del sector tèxtil que mai havia existit. Ens n’hem de felicitar.

En tot cas, com pot ser que augmentin alhora els pisos turístics i els habitants? Una resposta és la rehabilitació. Precisament, el turisme ha servit en part per posar en el mercat edificis d’habitatges que estaven buits i en un estat certament deficient, i que s’han rehabilitat amb finalitats turístiques, però també residencials i de lloguer tradicional. Els preus han pujat, és cert, però ho han fet en un context alcista del mercat de l’habitatge, després d’anys on el sector de la construcció ha fregat l’activitat zero, i per tant no ha generat nou estoc. Un augment, per cert, amb percentatges molt inferiors als de Barcelona i similars a les altres ciutats de la comarques gironines. En tot cas, una part dels nous pisos que s’han posat al mercat han demanat llicència d’ús turístic, però això no vol dir que no es destinin a lloguer no turístic. De fet, molts han demanat llicències preventivament i degut als rumors infundats d’una moratòria a la ciutat. La qüestió és que hi ha demanda, lentament s’està recuperant estoc, s’estan posant al mercat pisos que estaven buits, i es rehabiliten finques senceres que en algun cas fregaven l’estat ruïnós. Aquesta tendència va molt més enllà del pis turístic, per més que alguns ho vulguin simplificar així.

D’altra banda, els pisos turístics són sobretot utilitzats per un turisme de qualitat, representatiu del visitant que tenim a la ciutat: famílies, ciclistes, visitants atrets per la nostra cultura i la nostra gastronomia. Aquest és el nostre model, no el de comiat de solter ni el d’oci nocturn descontrolat. Un model que hem cultivat amb encert, i que té poc a veure amb el que es veu a determinades zones de Barcelona. Reitero, Girona i Barcelona som en aquest sentit dues realitats completament diferents. La prova és que no ens consta a l’Ajuntament cap denúncia per aldarulls en pisos turístics.

Dit tot això, és evident que hem d’estar amatents i controlar-ne l’evolució. Per això estem a punt d’iniciar el Pla Estratègic de Turisme, que definirà els objectius, els límits i les accions a desenvolupar en el futur. Però no esperarem a aquest pla per començar a actuar en situacions molestes que sí tenim constància que està provocant el turisme (no els pisos turístics) als veïns del Barri Vell en el seu. Entre d’altres, i com detallarem ben aviat, prendrem accions per evitar les concentracions de gent al carrer de la Força, que en alguns moments dificulten el pas dels veïns; o l’ús de megàfons i altres artilugis que alguns guies turístics utilitzen en les rutes per la ciutat. Aquestes no són les maneres amb què volem que es desenvolupi el turisme, i per això hi actuarem ben aviat modificant les normatives pertinents.

Som una ciutat turística. Això no és dolent, al contrari, perquè molta de la nostra gent en viu en major o menor mesura, de manera directa o indirecta. El que hem de fer és vetllar per integrar sense tibantors el turisme en la ciutat, conjurant-nos per potenciar la nostra autenticitat i singularitat. El turisme urbà ha arribat per quedar-se, i les ciutats modernes som les capaces de discriminar les oportunitats de les amenaces, i les que actuem amb criteri sabent com potenciar la nostra marca i convertir-nos en ciutats atractives: per venir-hi de viatge, però també generar intercanvis culturals, per potenciar l’activitat inversora i empresarial, per atraure estudiants i docents universitaris, per incorporar talent, o per fer-hi congressos i jornades.

Per tot això entenc tant important no convertir artificiosament el turisme en un problema, sinó en un repte i una nova font de noves oportunitats. Girona som una ciutat hospitalària, que ens agrada rebre bé el visitant, i que sentim orgull quan la gent de fora ens elogia. Ens elogia perquè som com som, genuïns i únics. I no deixarem de ser-ho.

 

OPINIÓ DIARI DE GIRONA: diaridegirona.cat/girona/2017/07/09/turisme-repte/855807.html

Marta Madrenas | 09.07.2017 | 10:04

 

Girona és del Girona

Girona celebra de manera multitudinària i festiva l’ascens del Girona FC a Primera Divisió//embedr.flickr.com/assets/client-code.js

Les emocions que ha viscut la ciutat aquests últims dies són irrepetibles. Enmig d’aquest èxtasi col·lectiu, segurament no som conscients encara del què implica l’ascens del Girona FC a la Primera Divisió. Com a ciutat, això es traduirà en un major reconeixement internacional i en un impacte econòmic que ha de repercutir directa i indirectament en la creació de nous llocs de treball. Per al club, serà un salt en la professionalització de les estructures internes, i en la consolidació d’un projecte esportiu i social que mira molt amunt. Per a l’equip, serà un repte monumental, la competitivitat de Primera no deixarà gaire temps per a adaptacions. I per a l’afició, serà un motiu d’orgull estar al mateix nivell que els millors equips del món, i serà segur un al·licient per augmentar els seguidors tant a la ciutat com a les nostres comarques.

Aquest és segurament l’impacte més trascendent d’aquest ascens a Primera Divisió: Girona és del Girona. La ciutat ha demostrat que es sent seu l’equip, i el club ha connectat amb la manera de fer i viure el futbol dels gironins i gironines. L’ascens a Segona A fa nou temporades va ser un primer impuls, i va donar lloc a un període en el qual el club ha treballat intensament per consolidar una base social que ha crescut tot i quedar-nos diverses vegades a les portes de l’ascens. Una frustració que no ha fet defallir ningú, sinó que ha arrelat encara més el sentiment de gironitat entre els aficionats.

Aquests dies hem sentit moltes referències al Barça, a l’Espanyol i al Madrid. Hi ha molts joves que en aquests últims anys han crescut prioritzant el Girona davant aquests grans clubs que tradicionalment capitalitzaven l’afició futbolística a la ciutat. Hi ha molts pares i mares que han comprat les samarretes del Girona per als seus fills i filles. Algú dubta del costat de qui estaran les grades de Montilivi quan juguem contra els de Valverde o els Zidane? Aquest és el gran salt qualitat que ha fet la ciutat i el club. Un sentiment que ja existia, però que ha explotat amb l’ascens a Primera Divisió. Som del Girona, per sobre de tot i de tothom.

Per part de l’Ajuntament, col·laborarem amb el club en tot allò en què sigui necessari. L’ascens a Primera Divisió comportarà l’entrada a una nova dimensió econòmica i professional del Girona, que necessitarà un camp adaptat a les noves necessitats. Fa temps que estem en converses, i el consistori estarem al costat del club perquè aquest pugui fer el millor i més ràpid possible les obres corresponents de millora de l’estadi i d’ampliació de la seva capacitat. Nosaltres estem treballant també en millores en la mobilitat, seguretat i neteja que comportarà el sol fet de ser a Primera Divisió.

Els darrers anys la ciutat ja ha avançat molta feina, i ens hem acostumat tots a l’organització de grans esdeveniments: Ajuntament, altres administracions, veïns i veïnes, sectors de l’hostaleria i la restauració, cossos de seguretat, i un llarg etcètera. La ciutat, doncs, està preparada per gestionar aquest repte, i treure’n el màxim rendiment possible en benefici de la col·lectivitat. Com tant hem repetit aquests dies, som una ciutat de primera.

Vull acabar agraïnt al club, l’equip i l’afició la gran temporada que han fet, i que ens ha portat a aquest ascens històric. Vull també agraïr a tots els treballadors municipals que s’han implicat en l’organització dels actes d’aquest cap de setmana, i que gràcies a ells han funcionat de manera exemplar. I vull destacar el comportament exemplar de tots, que hem celebrat l’ascens de manera festiva i pacífica, sense cap punt negre. El que hem viscut aquests dies quedarà per sempre en la nostra memòria, amb la convicció que estem preparats per anar encara més lluny. L’orgull i la unió que hem demostrat ens farà imparables.

 

Ara que arriba Temps de Flors

Avui és un dia per sentir-se orgullós d’aquest il·lusionant projecte col·lectiu que és Girona. Des d’aquest matí, la ciutat ja viu l’ambient de Temps de Flors, que arrencarà oficialment demà amb la inauguració del festival des de les escales de la Catedral.

Recordem, avui que estem ben a punt de donar la benvinguda a les flors, la salutació que introdueix la revista de Temps de Flors d’enguany. I com hi dèiem: us convido a aprofitar aquest esdeveniment per passejar per la ciutat i veure-la com no l’hem vist mai, deixar volar la imaginació i, tot seguit, pensar en la Girona que volem i farem

Una ciutat de colors

La paleta de colors que aquest any il·lustra el cartell de Temps de Flors simbolitza molt gràficament el que avui és Girona: colors, colors i colors. Vius, amb matisos, tots barrejats, els uns complementant els altres. Fa molts anys que Girona ha deixat de ser aquella ciutat grisa i negra de la que ens parlaven Narcís Jordi Aragó, Pius Pujades, Jaume Guillament i Just M. Casero. Avui més que mai a Girona explota la vitalitat, l’activitat i la força de la nostra gent. La paleta de colors, tal i com ens l’ha dibuixat en Pep Gelis i Blanco, simbolitza aquest esclat de percepcions i sensacions que és la ciutat avui. I l’exposició floral n’és precisament el màxim exponent.

Temps de Flors rep avui elogis d’arreu, i forma part de les llistes d’esdeveniments primaverals més importants de tot el món. Als gironins i gironines ens agrada presumir de la nostra ciutat. Ens agrada enamorar i que s’enamorin de nosaltres. Amb Temps de Flors ho hem aconseguit sense pal·liatius.

Però als gironins i gironines també ens agrada destacar l’esforç i el treball, respondre amb el reconeixement col·lectiu a aquells que s’han implicat en la construcció del que és i representa Girona. Els organitzadors de Temps de Flors des dels seus orígens, i tothom qui hi ha participat altruistament d’una manera o altra, es mereixen sens dubte la nostra més gran admiració: són els que més orgullosos poden estar de veure el nivell que ha assolit la mostra ara que arribem a la 62a edició.

La paleta de colors del cartell també ens recorda que no podem parar de pintar. Que tenim encara tonalitats per explorar, més tints per descobrir, noves pintures per crear. Que la ciutat no s’atura, i que entre tots hem de seguir, pinzell en mà, dibuixant el futur que volem per a la Girona dels propers anys. Us convido a aprofitar Temps de Flors per passejar per la ciutat i veure-la com no l’hem vist mai, deixar volar la imaginació, i tot seguit, pensar en la Girona que farem.”