Sobre la renúncia de la regidora Isabel Muradàs

Aquest matí he anunciat que accepto la renúncia de la regidora d’Educació i Esports de l’Ajuntament de Girona, Isabel Muradàs, en el seu càrrec. Fa uns dies, Muradàs va posar el càrrec a la meva disposició després que es donés a conèixer la seva citació com a investigada en un cas que es coordina des de l’Audiència Nacional.

Sempre he cregut que els càrrecs públics hem de tenir una alta dosi de responsabilitat ètica i moral i aquesta exigència que sempre he defensat m’obliga a prendre aquesta decisió. Ho lamento profundament perquè confio en la seva honestedat sense fissures, igual com tot el govern. La regidora Muradàs ha estat una peça imprescindible en el projecte d’aquest govern en els darrers set anys.

Ara, però, serà Josep Pujols qui assumeixi la gestió de les regidories d’Educació i d’Esports de l’Ajuntament a partir que es faci efectiu el canvi, previsiblement en el Ple municipal del mes de juny.

Podeu veure tot el que he explicat a l’atenció a mitjans d’aquest matí al vídeo següent:

 

Anuncis

Sobre la idoneïtat dels terrenys de Domeny per ubicar el Trueta

L’Ajuntament de Girona vam oferir el novembre del 2016 al conseller de Salut Toni Comín els terrenys de Domeny per construir-hi el nou Hospital Universitari Dr. Josep Trueta. Arran del debat públic sobre la ubicació de l’hospital, els grups polítics que formem la taula de treball pel Trueta al nord de Girona -CiU, ERC-MES, PSC i PP- vam decidir encarregar un estudi a l’empresa especialitzada Antares per analitzar a fons la idoneïtat dels terrenys. Més enllà dels arguments d’equilibri territorial, d’accessibilitat i de mobilitat que ens havien empès a plantejar l’opció de Domeny, i que ningú discuteix, volíem confirmar amb arguments estrictament mèdics i de gestió sanitària que aquests eren també els millors terrenys possibles. Els treballadors, els pacients i els seus familiars han de ser els grans beneficiats del nou hospital, i per això ens volíem assegurar amb opinions contrastades i independents que Domeny complia aquest objectiu.

El director d’Antares, Eduard Portella, ens va explicar ahir les principals conclusions de l’estudi en diferents presentacions a l’Ajuntament, als grups polítics, a mitjans de comunicació i també a bona part dels agents socials i professionals vinculats a l’àmbit de la salut a la ciutat. El resultat de l’estudi és clar: els terrenys de Domeny són els idonis per acollir el nou Trueta per múltiples factors, i descarta que les altres alternatives d’ubicació que es plantegen puguin representar la millora en l’atenció sanitària que justifiqui l’impacte territorial d’un trasllat fora del nord de Girona.

Us deixo el vídeo amb tota la seva explicació, durant la presentació als mitjans de comunicació. Per seguir aquest vídeo, és interessant fer-ho acompanyat del PowerPoint que el senyor Portella va utilitzar per fer la presentació. El podeu descarregar aquí. Si voleu l’estudi, el podeu també trobar aquí.

 

 

 

 

Plaça de l’U d’octubre del 2017

Ahir, el Ple municipal ordinari de l’Ajuntament de Girona del 12 de febrer del 2018 va aprovar per majoria absoluta el canvi de nom de la plaça de la Constitució pel de plaça de l’U d’octubre del 2017. Es tracta d’un acte d’homenatge i de dignitat envers la gent represaliada per la violència de l’#1OCT, un episodi que va comptar amb la carta blanca de l’Estat espanyol. Cal que recordem que el mot “Constitució” no és sinònim de democràcia. Democràcia és la voluntat del poble.

Al següent vídeo podeu veure el moment de la votació d’aquest punt del ple d’ahir:

I a l’enllaç que us deixo a continuació podeu seguir l’entrevista que la Mònica Terribas m’ha fet avui a El Matí de Catalunya Ràdio on parlem, entre d’altres temes, sobre la plaça de l’U d’octubre del 2017:

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/marta-madrenas-la-constitucio-espanyola-no-mereix-cap-homenatge-perque-permet-atonyinar-ciutadans/audio/991597/

Alcaldessa i diputada

Una reunió de treball, aquest matí i al despatx d'alcaldia, amb regidors de l'Ajuntamet i responsables de col·legis professionals per tractar noves maneres de fomentar la rehabilitació d'habitatges

Una reunió de treball, aquest matí i al despatx d’alcaldia, amb regidors de l’Ajuntament i responsables de col·legis professionals per tractar noves maneres de fomentar la rehabilitació d’habitatges

Ara que he començat la meva etapa com a diputada al Parlament de Catalunya, vull expressar els meus pensaments al compaginar aquesta tasca amb la de l’alcaldia de Girona. En primer lloc, estic convençuda que ben aviat tindrem govern amb el president Carles Puigdemont al capdavant, i que el municipalisme ha de ser ben present al Parlament, perquè som una peça clau per construir aquest nou país i garantir la cohesió social que des d’alguns sectors constitucionalistes volen trencar. Des de Girona portaré al debat legislatiu del Parlament la proximitat de la mirada local, aprofitant que la meva dedicació a l’Ajuntament continuarà sent absoluta. Per això vull anunciar que des del dia 17 de gener ja no formo part del Consell Comarcal del Gironès, i que he renunciat al meu sou com a alcaldessa mentre sigui a la cambra catalana. Continuaré amb la mateixa dedicació a la ciutat com fins ara, i defensaré els interessos de Girona al Parlament. Ho explico tot aquí:

Continua llegint

Entrevista al programa Pam a Pam de TV Girona [25 de gener del 2018]

Ahir al vespre vaig participar al programa Pam a Pam de TV Girona per repassar temes d’actualitat de la ciutat. En resposta a les acusacions d’Enric Millo, que em va acusar de sectària i que em va reclamar que com a alcaldessa de Girona rectifiqui la meva actitud amb els màxims representants de l’Estat si no vull veure condicionats determinats projectes de ciutat, vaig voler ser molt clara:

El delegat del Gobierno a Catalunya, Enric Millo, ha demostrat una actitud cínica, ja que jo en cap moment m’he negat a mantenir reunions de treball conjuntes, sinó que m’he negat a compartir espais protocol·laris. És més, estaria encantada de trobar-me amb ell per parlar de projectes al territori i perquè ens doni explicacions sobre, per exemple, endarreriments en obres que ha de fer l’Estat.

En el vídeo següent podeu seguir les meves opinions al respecte:

L’entrevista va ser molt més llarga, i vam tocar molts altres temes referents al moment polític actual, i també a l’actualitat de la ciutat. La podeu veure en aquest enllaç:

http://bit.ly/2E8ELWl

 

Per la cohesió social

Eleccions 21D, alcaldessa de Girona, Marta Madrenas

Encarem la setmana definitiva cap a les eleccions del 21D, i avui el Diari de Girona em publica aquest article sobre com veig el que decidim dijous. Us deixo l’enllaç, i l’article complet a sota:

http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2017/12/18/cohesio-social/885713.html

No hi ha dia que no s’acusi els independentistes dels mals del país. Des de qualsevol tribuna, tot val per condicionar les eleccions de dijous vinent, i la maquinària favorable als partits unionistes funciona a tot drap. Veiem com s’inventen realitats paral·leles al dia a dia dels nostres pobles i ciutats.

L’acusació més dolorosa és la que ens culpa de trencar la cohesió social a Catalunya. Si d’una cosa podem estar orgullosos és de la manera com hem mantingut sempre la convivència, fent de la diversitat lingüística, cultural i identitària un autèntic valor que cal protegir i potenciar. Som una societat socialment rica i hem demostrat àmpliament la nostra capacitat d’integració. Com se’ns pot acusar del contrari? Res més lluny de la realitat! Sempre hem tingut una gran habilitat per gestionar les diferències, i això ho sabem els que vivim a Catalunya.

Defenso que la gent fa les ciutats i els països. Formem part d’un projecte col·lectiu en què els sentiments i la identitat de cadascú es posen sempre al servei de l’horitzó comú del progrés i el benestar. Per això, considero que la independència del país s’ha de construir des del respecte, la mà estesa i la força dels arguments. De manera inclusiva, no excloent. I crec que l’independentisme hem demostrat que no anem contra ningú i que no volem forçar ningú a renunciar a la seva identitat. Aquesta és una herència del catalanisme tradicional que compartim. Al cap i a la fi, volem un futur millor per als que formem part d’aquest projecte comú, siguem d’on siguem i ens sentim com ens sentim.

Som una societat que construeix. No podem confondre la realitat del país amb el relat que ens imposen certs àmbits. No hi ha conflicte a les escoles, ni en l’àmbit lingüístic, ni de cohesió social, ni de desenvolupament econòmic. Catalunya som un poble integrador, divers, respectuós i treballador. Som molts els que volem esdevenir un estat propi perquè creiem que és l’única via per desenvolupar encara més les nostres potencialitats. I pensar diferent no ha d’implicar sentir-se exclòs d’aquest projecte.

En el procés de maduració de l’independentisme, el conflicte ha sorgit precisament quan l’Estat s’ha organitzat per aixafar el moviment, fet que ha posat en risc també el gran pilar d’aquest poble: la cohesió social. Un exemple és la immersió lingüística, que ara ataquen amb tanta virulència: a Catalunya sabem que és la millor fórmula per garantir la igualtat d’oportunitats entre individus i, per tant, per reduir desigualtats socials i evitar marginacions.

Ens acusen de preocupar-nos només del procés i d’abandonar les necessitats de les persones. Precisament, és el contrari: la independència és avui dia l’única via per satisfer les necessitats de la societat. Amb el dèficit fiscal podríem duplicar les polítiques educatives, sanitàries i de benestar social. El futur de les pensions té moltes més garanties en un estat català que en l’actual Estat espanyol. I la política judicialitzada que fa mesos que pateixen les institucions catalanes ha provocat que el Constitucional ens hagi suspès desenes de lleis per resoldre necessitats de casa nostra: la lluita contra el canvi climàtic, la pobresa energètica, els règims locals, l’impost sobre els habitatges buits o la igualtat entre homes i dones. El 155 no ha fet més que extremar aquestes conseqüències, desemparar l’autogovern i facilitar la intervenció del país. Quins motius més poderosos hi ha que aquests per confiar en els partits que volem la independència?

Les formacions independentistes hem demostrat que volem construir un país millor, si en tenim l’oportunitat. En canvi, votar el tripartit del 155 és votar contra les institucions d’aquest país i contra la democràcia. Catalunya som un projecte col·lectiu i l’actitud de l’Estat va en contra de tots els que hi contribuïm, pensem com pensem. Si ens preocupen les perspectives de la nostra gent, dels nostres fills i també dels nostres avis, no podem votar els del 155. Dijous ens juguem validar o no aquesta actitud de l’Estat contra Catalunya i de les persones que en formem part. Jo no concebo un país que vagi enrere: per mi, el futur és avançar.

Article d’opinió a El Món: “La màgia del PP”

El diari online El Món em publicava ahir un article d’opinió on parlo sobre la relació actual de Catalunya amb l’Estat espanyol i les reaccions dels partits polítics espanyols davant la repressió contra el poble i les institucions catalanes. Podeu llegir l’article a continuació:

La màgia del PP

Un nou país. No enganyem a ningú quan diem que volem la independència de Catalunya. Fa anys que ho repetim, i que proposem pactar amb l’Estat un referèndum. No ha estat però fins ara que l’Estat ha descobert que no era cap truc, que no amagàvem res darrere d’aquest horitzó per al nostre país, sinó que era una voluntat ferma. La resposta, tots els poders de l’Estat contra el poble i les institucions catalanes. El Rei ho va deixar molt clar en el seu discurs, i les conseqüències ja les coneixem: vulneració de drets fonamentals, exiliats i presos polítics, cops de porra, restricció de llibertats, i un llarg etcètera.

Aquesta ha sigut la realitat que hem patit. Mentrestant, minsa atenció mediàtica i una inacció política escandalosa en la corrupció que envolta el PP, res a veure amb els presumptes delictes del procés. El partit més corrupte d’Europa, donant lliçons de legalitat i justícia. En només una setmana hem sabut que Europa investiga la derivació de fons europeus FEDER per a pagar campanyes del PP. També que Ignacio González tenia 5,4 milions a Colòmbia, després de pagar una fiança de 400.000 euros i sortir en llibertat. I un responsable de la UDEF ha parlat dels indicis que l’estructura del PP responia al perfil d’una organització delictiva pel cas Gürtel. No cal parlar evidentment del misteriós M.Rajoy que apareix entremig els papers de Bárcenas, i de qui la justícia n’està investigant la identitat. Qui té coses a amagar? Qui està fent trucs de màgia amb el procés català per desviar l’atenció?

Pels qui som nous en política, ens escandalitza aquesta manera de funcionar. I que no passi res. Ens parlen de separació de poders? Ens parlen de justícia independent? L’atac judicial que estem patint els càrrecs independentistes respon a una acció política. Qui diu que Rajoy ha deixat en mans de la justícia l’acció política s’equivoca, o menteix deliberadament. Al contrari, Rajoy i totes les estructures de l’Estat que l’acompanyen estan utilitzant la justícia amb finalitats polítiques. Els hi han donat tanta feina amb els sediciosos catalans que no poden investigar amb agilitat les desenes de casos de corrupció que afecten els poders de l’Estat, amb el PP al capdavant.

Mentrestant, Ciutadans i PSC-PSOE empassant-se amb delit aquests trucs de màgia que mentre et fan mirar cap a un costat, t’ensarronen per l’altre. Què diran aquests partits quan esclatin els problemes del deute de l’Estat, del pagament de les pensions o els contractes que el PP haurà de firmar per pagar els favors diplomàtics? La culpa també serà dels catalans? Aquest serà el proper truc de màgia del govern Rajoy?

Menció a part pel PSC-PSOE: no es pot dir que vols tendir ponts mentre aplaudeixes el 155 i acuses els empresonats i exiliats d’haver-s’ho buscat. No es pot dir que ets un moderat, quan en lloc de moderar el que fas és clarament situar-te en un dels bàndols. “Ni DUI ni 155” diuen, però el seu veredicte ha sigut clar: KO a la votació de la Declaració d’Independència, OK a la intervenció de la Generalitat i al cessament del govern.

Ens cal un nou país. Tenim el President Carles Puigdemont i el seu govern, legítims. I unes eleccions el 21D, il·legítimes, per reafirmar-los i ensenyar al món que aquí no volem màgia, no volem trucs. Volem la independència. Seguim.

 

OPINIÓ EL MÓN: http://elmon.cat/opinio/26677/la-magia-del-pp

ALCALDESSA DE GIRONA – 15 novembre 2017