En defensa de la indústria cultural

26569945561_df38707c4d_o

En el ple de dijous dedicat al defensor de la ciutadania, Ramon Llorente va criticar el que al seu parer són les excessives partides destinades a l’activitat cultural, en comptes de destinar aquests recursos a serveis socials. I va posar Temporada Alta com a exemple concret, posant en dubte també el suport de les administracions a Bitò Produccions, organitzadors del festival.

Respecto i defenso la feina que té encomanada la figura del defensor del ciutadà, i la que està fent Ramon Llorente en particular. És més, comparteixo alguns dels seus diagnòstics, com la necessitat de millorar l’agilitat de l’administració per poder donar solucions als problemes dels veïns. No estic d’acord, en canvi, amb la seva visió de les inversions destinades en cultura.

Aquest govern precisament s’ha destacat per convertir la cultura en un motor econòmic de la ciutat. L’impacte de grans festivals com el Temporada Alta o l’Strenes –per citar només dos exemple- deixa beneficis econòmics, que alhora són socials: creació de llocs de treball directes; i també indirectes gràcies a la contractació d’empreses per oferir tota mena de serveis lligats als festivals o a l’augment de pernoctacions i àpats al gremi de l’hostaleria. També ajuden a projectar una imatge de Girona com a ciutat en moviment, moderna i culta. I sobretot, faciliten l’accés dels gironins a la cultura, una eina bàsica per tenir una societat més justa i igualitària.

En uns moments on el sector cultural pateix especialment per la decisió de l’Estat d’augmentar-ne l’IVA fins al 21%, l’Ajuntament de Girona hi ha fet una aposta clara: no només la de grans festivals, sinó també la de creació i foment del talent propi. En aquest sentit, rebutjo l’etiqueta “elitista” per referir-se a la programació cultural. Entenc la cultura de manera global, sense apriorismes ni classificacions, on cada manifestació té el seu públic, les seves necessitats i els seus escenaris. No comparteixo etiquetar la cultura com si fos una lluita de classes socials, sino ben al contrari: és un mecanisme d’integració i desenvolupament humà de les persones. El mateix Temporada Alta, per recórrer a l’exemple citat, té una responsabilitat social indiscutible: amb escoles, entitats del tercer sector, o col·lectius desafavorits.

Per aconseguir tot això, les administracions hi hem d’ajudar de moltes maneres, una de les quals és la col·laboració econòmica. Una col·laboració que en matèria cultural queda plenament justificada pels resultats tangibles i intangibles de la inversió. Crec fermament que la manera de sortir de la crisi i reduir l’atur ha de ser a través de la generació de riquesa i de la creació d’ocupació, no només a través de l’ajuda directa. Calen polítiques actives per reanimar el teixit social i empresarial, i la cultura ha demostrat ser en aquest sentit una eina útil.

Aquesta discrepància no afecta el reconeixement cap a la feina de Ramon Llorente com a defensor del ciutadà, que està fora de tot dubte. Espero que serveixi per enriquir un debat, també ciutadà, que el síndic va obrir durant la presentació del seu informe.

Anuncis