L’esperit de Temps de Flors

Us recomano que mireu aquest vídeo, un agraïment que des de l’Ajuntament volem fer a tota la ciutat després de l’èxit del Temps de Flors d’aquest 2016. Hi veureu gent que ha treballat molt abans i durant l’esdeveniment per aconseguir que tot sortís rodó. Ara que ja s’han acabat aquests nou dies frenètics, és un bon moment també per recordar tothom qui s’hi ha implicat, i també la responsabilitat de tots els gironins i gironines que han vist alterats els seus hàbits a causa de l’enorme bullici que és Temps de Flors.

Moltes vegades tenim tendència a simplificar el que significa la mostra, com si fos bàsicament un atractiu turístic. I des d’aquí vull remarcar molts altres valors que a vegades passen desapercebuts, més enllà de les xifres. Per exemple, el valor educatiu i formatiu. Les escoles també es bolquen en l’esdeveniment, i les creacions que hem pogut veure al carrer Nou n’han estat un exemple. També el disseny del cartell, fet com sempre per un alumnes de l’IES Santiago Sobrequés –aquest any la Judit Crehuet, de 17 anys–; o aquest mateix vídeo que encapçala l’escrit, i que ha estat gravat per alumnes de segon, tercer i quart d’ESO del Sobrequés, els Maristes i Montilivi.

Però també el valor professional. És indubtable que Temps de Flors és un gran aparador de Girona i de tot el patrimoni que té la ciutat. Però també ho és per a molts professionals, com paisatgistes o arquitectes, que aprofiten els patis per crear espais únics que els serveixen també com a carta de presentació del seu talent, i que posen Temps de Flors en una part destacada del seu currículum. Això va estretament lligat al valor artístic dels muntatges. I hi podríem afegir també la integració social o la conscienciació ambiental com a d’altres valors característics de Temps de Flors. Potser no tan visibles com el turístic, però sense els quals la mostra no tindria els fonaments que té i segur que no seria l’èxit que ha arribat a ser.

Aquest és l’esperit de Temps de Flors, la força que fa moure el motor any rere any a tota la col·lectivitat que hi ha darrere el festival. Les conseqüències ens beneficien a tots, i aquests dies ens hem convertit en amfitrions dels milers i milers de visitants, que tot seguit es converteixen en ambaixadors de Girona. Tot plegat reforça el darrer gran valor no ja només de Temps de Flors, sinó de tota la ciutat: l’orgull de ser gironins.

A tots els que us hi heu dedicat, ara toquen unes vacances ben merescudes abans de començar a pensar ja en l’any que ve. Moltes gràcies!!!

Un esforç col·lectiu

Ha arribat Temps de Flors. I com cada any, obrim de bat a bat les portes de la ciutat. Aquests dies és quan la ciutat es mostra en tota la nostra esplendor, presumeix del que és i embadaleix les multituds que n’ocupen els carrers. D’una banda els visitants, que cada any tornen i transporten el nom de Girona arreu del món. Però també els gironins, que no ens cansem de redescobrir espais i racons que durant el festival prenen una altra vida. En els nou dies de Temps de Flors, convertim Girona en el millor dels platós cinematogràfics, en una suma de decorats florals que en ressalta encara més la monumentalitat de la seva història.

Uns decorats que es reinventen cada any gràcies a l’esforç de centenars i centenars de voluntaris i professionals, que posen el seu talent al servei de la comunitat. El fil conductor de la mostra no ha deixat de ser mai la voluntat de superació al servei de la creativitat i l’art, aprofitant els jocs de formes i colors que permeten els dissenys florals. Des de l’amateurisme del 1954 amb el primer Concurs i Exposició de Flors al Saló de Descans del Teatre Municipal, fins a la semiprofessionalització i els més de 125 espais d’avui. I des del més petit ram de flors d’aficionats fins als grans muntatges en els espais més emblemàtics com les escales de la Catedral o els Banys Àrabs.

Uns salts endavant de Temps de Flors on la gent n’ha sigut la veritable protagonista. Aquest sentiment es va poder copsar en la presentació del cartell guanyador d’aquest any, de l’alumna de segon de batxillerat de l’IES Santiago Sobrequés Judit Creuet.  Mentre desplegàvem el cartell, en una sala de l’Institut, a primera fila hi havia algunes de les ànimes de l’exposició. Una trobada intergeneracional que ben gràficament ens il·lustrava l’essència del festival: la imprescindible unió entre la veu de l’experiència i la inquietud del qui ho té tot per descobrir.

En aquest sentit, vull fer un agraïment molt sincer a totes les institucions, entitats i empreses que any rere any col·laboren amb Temps de Flors. També, i molt especialment, agraeixo la feina als més de mil voluntaris que aquests dies treballaran al servei de la ciutat, així com a l’associació de la Girona Antiga i l’associació de Temps de Flors, i a tots els col·lectius que prenen part en aquesta mostra.

Tot plegat ens ha permès projectar la ciutat molt més enllà de les nostres fronteres, i ens ha obligat a evolucionar any rere any. En aquesta edició, us oferim projectes innovadors per a tots els sentits, estrenem patis fins ara desconeguts i augmentem la implicació dels barris, entre moltes altres novetats. Us encoratjo a descobrir-les, a passejar tranquil·lament per tots els racons, i a gaudir de l’espectacle d’un Temps de Flors que, com sempre, serà irrepetible.

No tenim temps per perdre

foto_3077973

Cimera per la llei d’emergència social, al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat

Aquesta tarda he assistit a la cimera pels drets socials convocada al Palau de la Generalitat, per buscar solucions que permetin aplicar les mesures de la llei d’emergència social que l’Estat Espanyol ha recorregut al Tribunal Constitucional, i que fan referència sobretot als desnonaments i la cessió d’habitatges. Avui mateix, a més, ha coincidit que el Constitucional ha admès el recurs del govern estatal referent a l’impost sobre els pisos buits, que queda suspès. Queda palès, doncs, que amb l’Estat no hi podem comptar. Suspendre aquestes mesures, que estan adreçades a protegir les capes més dèbils de la societat, demostra una manca d’humanitat i de valors que ratlla la irresponsabilitat. Per tant la Generalitat i els ajuntaments, amb el suport de la societat civil, hem de continuar decidits en la defensa de la nostra legalitat i de la nostra gent. Avui en matèria d’habitatge, però demà en tots aquells projectes que com a país tenim en l’horitzó.

A Girona, ja fa temps que prenem mesures per intentar facilitar pisos als qui més ho necessiten. De fet, el 2014 vam ser la segona ciutat catalana –darrere de Terrassa– a multar a grans propietaris de pisos buits, amb l’objectiu de garantir el dret a l’habitatge i afrontar la situació d’emergència a què ha abocat la crisi econòmica a moltes famílies. L’objectiu no era recaptatori, sinó que el que buscàvem era obligar als grans tenidors a llogar els habitatges que feia més de dos anys que estaven buits, i que no es posaven al mercat. En cas que el promotor no volgués, oferíem la possibilitat d’incorporar els pisos a la borsa de lloguer social de l’Ajuntament per poder atendre les famílies que es quedaven sense casa. En aquell moment, vam detectar uns 600 habitatges buits a la ciutat, dos terços dels quals eren propietat de persones jurídiques. Dos anys després, hem obert sis expedients sancionadors a entitats bancàries i immobiliàries.

Tot plegat ho hem fet malgrat que l’habitatge no és una competència municipal. No tenim ni capacitat legislativa ni recursos per fer política estrictament habitacional. Però sí que és competència nostra resoldre els problemes de la gent, i el dret a l’habitatge és ara mateix un dels principals reptes del país. Més enllà dels pisos hi ha les persones, i és aquí on des dels serveis socials, urbanístics i jurídics estem fent tot el possible per trobar solucions imaginatives, estirant al màxim la llei, i buscant les poques escletxes que deixa perquè la gent no es quedi sense casa.

Fins ara aquestes solucions han passat per crear la Taula d’Habitatge i activar la via jurídica que abans he esmentat per multar els grans propietaris de pisos buits i així incentivar el lloguer social. Ho hem fet amb les eines, escasses i limitades, que ens donava la llei del Dret a l’Habitatge que la Generalitat va aprovar el 2007. Eines del tot insuficients –que a Girona hem viscut en primera persona–, fruit d’un context social molt diferent al d’ara. Per això havíem rebut amb moltes esperances la nova llei 24/2015 d’emergència social de la Generalitat. Ens dóna uns mecanismes actualitzats, adaptats a la situació d’avui, i on es prioritzen les persones per davant dels grans propietaris. El recurs al Constitucional no tombarà aquest gran objectiu de la llei: defensar el dret a l’habitatge, reduir la pobresa i garantir la cohesió social a través de polítiques públiques on les persones són la primera de les prioritats.

En aquest sentit, vull destacar la unitat que he percebut aquesta tarda en la cimera al Palau de la Generalitat: el món local, la societat civil, el govern i els representants parlamentaris estem junts en aquesta prioritat. Ràpidament el Parlament iniciarà el procés per ratificar la llei d’emergència social i esquivar el recurs al Constitucional, per la via d’urgència. Com a país hem de donar exemple de respostes ràpides, i demostrar que si volem construir una Catalunya independent és també per poder resoldre nosaltres els nostres problemes. Des del món local ho necessitem, perquè som la primera porta on els veïns truquen buscant solucions. Els ajuntaments som els veiem de més a prop tants i tants casos de famílies sense recursos, i des de Girona ens mantindrem ferms en el camí iniciat fa dos anys per oferir solucions al problema de l’habitatge. No tenim temps per perdre.