Article d’opinió a El Punt Avui sobre el judici pel 9N

 

Aquest matí, juntament amb els regidors d’Urbanisme, Activitats, Mobilitat i Via Pública de l’Ajuntament de Girona, Joan Alcalà i d’Hisenda i Règim Interior, Mª Àngels Planas, hem assistit a la concentració per donar suport a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau al judici pel 9-N. I ho hem fet envoltats de milers de persones que, com nosaltres, saben que la seva intervenció ha estat clau a l’hora de fer camí cap al referèndum que ens ha d’obrir la porta a la independència de Catalunya.

Precisament el diari El Punt Avui va publicar dissabte un article d’opinió que vaig escriure per donar a conèixer les meves reflexions personals al voltant d’aquesta idea. El podeu llegir a continuació:

Injustícia i esperança

Sóc nova en política. Va ser Carles Puigdemont qui em va proposar formar part de la llista que va acabar guanyant l’alcaldia de Girona. Ho vaig fer com a independent, sense que mai se m’exigís que m’afiliés al partit. Jo ja m’identificava amb l’ideari de Convergència, només me’n separava l’objectiu polític, imprescindible per mi, de desitjar la independència de Catalunya. Vaig decidir afiliar-m’hi després de sentir el president Mas l’Onze de Setembre del 2012, quan va posar-se, ell i el partit, a disposició del poble de Catalunya per conduir-nos cap a l’estat propi.

Som molts els que reconeixem d’Artur Mas la seva capacitat de resiliència i de sacrifici; la seva visió d’un país modern i obert al món; el seu respecte cap a les llibertats individuals i col·lectives, i el seu lideratge. També la manera d’actuar, seriosa, serena i decidida, és un exemple per a molts dels que estem al capdavant de les institucions públiques.

Afrontem el tram final del camí cap al referèndum que ens ha d’obrir la porta a la independència de Catalunya. La determinació del president Mas cap a l’estat propi, al costat d’una part majoritària de la nostra societat, ha sigut clau. Ha representat també un sector molt important del país que, cansat del maltractament de l’Estat, ha vist que la independència és l’única opció per garantir el futur de Catalunya i la seva gent. I ha integrat, sense apriorismes ideològics, tots els sectors que han volgut treballar per la independència. Sense Artur Mas no sabem on seríem avui. Sense Artur Mas, el sí a l’estat propi no tindria el suport que té avui. Sense Artur Mas, el procés no hauria salvat les enormes dificultats amb què s’ha trobat.

En ple judici per la consulta del 9-N, cal fer-nos aquestes reflexions. Aquí, però, també vull fer extensiu el suport i l’agraïment a tothom que està encausat per haver defensat que aquest país pugui votar i decidir el seu futur. Amb Artur Mas al capdavant, però pensant també en Irene Rigau, Joana Ortega, Francesc Homs, Carme Forcadell o Joan Coma. Tota la nostra solidaritat, no us fallarem.

Vull acabar amb una referència personal. El meu primer míting polític va ser el 9 de juny de l’any passat, quan l’actual Partit Demòcrata va començar la campanya de les eleccions espanyoles amb un acte a Girona. Es poden imaginar els nervis de la primera vegada en què, dalt d’un escenari i davant dels focus, t’adreces a centenars de persones. El president Mas em va ajudar i em va acompanyar, amb gestos i amb mirades, a moure’m enmig d’una escenografia i un ritme en què jo era una nouvinguda. La seva complicitat m’ho va fer tot més senzill. Avui és ell qui trepitja un espai desconegut, qui s’enfronta a una primera vegada. I jo i molts i molts catalans serem al seu costat, fent sentir la nostra veu. Amb un sentiment de ràbia per la injustícia, però amb l’esperança d’un futur millor.

OPINIÓ EL PUNT AVUI: elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1060391-injusticia-i-esperanca.html
Anuncis

Reclamem a l’Estat cooperació amb projectes clau de la ciutat

Ahir al matí em vaig reunir amb el delegat del Govern de l’Estat espanyol a Catalunya, Enric Millo, que feia la primera visita institucional a l’Ajuntament de Girona des que va ser nomenat en el càrrec el mes de novembre passat.

La reunió ens va permetre tractar alguns dels projectes clau de la ciutat en els quals intervé l’Estat. Concretament, com a alcaldessa de Girona vaig reclamar al delegat cooperació per garantir el futur del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, i amb la cessió de les instal·lacions de les antigues casernes ubicades al carrer d’Emili Grahit per destinar-les a equipaments per a la ciutat. A més, també vam parlar sobre les obres del Parc Central, i vaig explicar a Millo el que ja havia anunciat prèviament: estem redactant una llista d’incompliments i greuges d’ADIF i dels costos de reposicions que ha hagut d’assumir l’Ajuntament , amb la intenció de presentar un futur procediment judicial per aquests greuges. Millo es va oferir a parlar sobre aquest document abans d’engegar qualsevol procés judicial, fet que vaig acceptar i que valoro positivament.

A continuació podeu veure la valoració que vaig fer sobre els 3 temes tractats:

 

A banda, vaig posar sobre la taula les actuacions de l’Estat en relació amb el procés independentista, i vaig demanar a Millo que es retirin els procediments i les diligències prèvies que hi ha obertes pel 9N o el recurs interposat per la sentència guanyada de les quotes de l’Associació de Municipis per la Independència.

En record a totes les víctimes de l’Holocaust

Divendres passat vam commemorar el Dia Internacional de la Memòria de l’Holocaust i Prevenció de Crims contra la Humanitat. Com a alcladessa de Girona, vaig tenir l’honor de pronunciar el discurs de cloenda de l’acte, en què vaig recordar l’aposta de l’Ajuntament, la ciutadania i la societat civil d’eliminar la intolerància i el racisme a la ciutat.

Amb aquest com aquest volem donar a conèixer els fets, recordar-los i procurar que les noves generacions entenguin què va succeïr durant l’holocaust, de manera que puguin adonar-se que els drets i proteccions actuals són fruit d’un passat col·lectiu.

A continuació podeu veure el discurs complert: