Article d’opinió a El Món: “La màgia del PP”

El diari online El Món em publicava ahir un article d’opinió on parlo sobre la relació actual de Catalunya amb l’Estat espanyol i les reaccions dels partits polítics espanyols davant la repressió contra el poble i les institucions catalanes. Podeu llegir l’article a continuació:

La màgia del PP

Un nou país. No enganyem a ningú quan diem que volem la independència de Catalunya. Fa anys que ho repetim, i que proposem pactar amb l’Estat un referèndum. No ha estat però fins ara que l’Estat ha descobert que no era cap truc, que no amagàvem res darrere d’aquest horitzó per al nostre país, sinó que era una voluntat ferma. La resposta, tots els poders de l’Estat contra el poble i les institucions catalanes. El Rei ho va deixar molt clar en el seu discurs, i les conseqüències ja les coneixem: vulneració de drets fonamentals, exiliats i presos polítics, cops de porra, restricció de llibertats, i un llarg etcètera.

Aquesta ha sigut la realitat que hem patit. Mentrestant, minsa atenció mediàtica i una inacció política escandalosa en la corrupció que envolta el PP, res a veure amb els presumptes delictes del procés. El partit més corrupte d’Europa, donant lliçons de legalitat i justícia. En només una setmana hem sabut que Europa investiga la derivació de fons europeus FEDER per a pagar campanyes del PP. També que Ignacio González tenia 5,4 milions a Colòmbia, després de pagar una fiança de 400.000 euros i sortir en llibertat. I un responsable de la UDEF ha parlat dels indicis que l’estructura del PP responia al perfil d’una organització delictiva pel cas Gürtel. No cal parlar evidentment del misteriós M.Rajoy que apareix entremig els papers de Bárcenas, i de qui la justícia n’està investigant la identitat. Qui té coses a amagar? Qui està fent trucs de màgia amb el procés català per desviar l’atenció?

Pels qui som nous en política, ens escandalitza aquesta manera de funcionar. I que no passi res. Ens parlen de separació de poders? Ens parlen de justícia independent? L’atac judicial que estem patint els càrrecs independentistes respon a una acció política. Qui diu que Rajoy ha deixat en mans de la justícia l’acció política s’equivoca, o menteix deliberadament. Al contrari, Rajoy i totes les estructures de l’Estat que l’acompanyen estan utilitzant la justícia amb finalitats polítiques. Els hi han donat tanta feina amb els sediciosos catalans que no poden investigar amb agilitat les desenes de casos de corrupció que afecten els poders de l’Estat, amb el PP al capdavant.

Mentrestant, Ciutadans i PSC-PSOE empassant-se amb delit aquests trucs de màgia que mentre et fan mirar cap a un costat, t’ensarronen per l’altre. Què diran aquests partits quan esclatin els problemes del deute de l’Estat, del pagament de les pensions o els contractes que el PP haurà de firmar per pagar els favors diplomàtics? La culpa també serà dels catalans? Aquest serà el proper truc de màgia del govern Rajoy?

Menció a part pel PSC-PSOE: no es pot dir que vols tendir ponts mentre aplaudeixes el 155 i acuses els empresonats i exiliats d’haver-s’ho buscat. No es pot dir que ets un moderat, quan en lloc de moderar el que fas és clarament situar-te en un dels bàndols. “Ni DUI ni 155” diuen, però el seu veredicte ha sigut clar: KO a la votació de la Declaració d’Independència, OK a la intervenció de la Generalitat i al cessament del govern.

Ens cal un nou país. Tenim el President Carles Puigdemont i el seu govern, legítims. I unes eleccions el 21D, il·legítimes, per reafirmar-los i ensenyar al món que aquí no volem màgia, no volem trucs. Volem la independència. Seguim.

 

OPINIÓ EL MÓN: http://elmon.cat/opinio/26677/la-magia-del-pp

ALCALDESSA DE GIRONA – 15 novembre 2017

Anuncis

Article d’opinió a El Punt Avui a favor de la llista unitària

 

El diari El Punt Avui m’ha publicat aquest matí un article d’opinió on faig una reflexió sobre les properes eleccions del 21D i mostro la meva posició a favor de la creació d’’una llista unitària. Podeu llegir l’article a continuació:

A favor de la llista unitària

La repressió de l’Estat contra Catalunya és esfereïdora. No ens hem de cansar de repetir tot allò que estem vivint, tots els drets humans trepitjats i totes les llibertats truncades. Al contrari, les hem de tenir més presents que mai: als sectors socials i polítics independentistes, no ens uneix només l’objectiu de la plena sobirania de Catalunya, sinó que ens uneix també l’haver patit en primera persona la repressió de l’Estat.

Siguem del partit que siguem, i tinguem la ideologia que tinguem, tots hauríem d’aprofitar les eleccions il·legítimes del 21D amb els mateixos objectius bàsics: defensar les nostres institucions davant el 155; exigir l’amnistia dels presos polítics i el retorn dels exiliats; la retirada de les forces policials que l’Estat ha enviat a Catalunya; i iniciar el procés per fer efectiva la declaració de la República. Nosaltres som els que sempre hem defensat les urnes, i és l’Estat qui sempre ens les ha negat i qui fins i tot ens les ha intentat treure per la força. Per tant, el 21D no defugim l’enèsima oportunitat de demostrar –ara sí, el món ens mira més que mai– que som majoria.

Tenim una força social que hem demostrat repetidament, i que demà tornarà a omplir Barcelona del clam de llibertat als presos polítics. Tenim un president i una part del govern exiliat a Brussel·les, treballant perquè el procés no s’aturi i sigui més internacional que mai. Tenim una altra part del govern i els Jordis esperant justícia a la presó. I tenim un Parlament que, recordem-ho, la última cosa que ha fet és declarar la República Catalana. Després, Rajoy el va dissoldre aplicant el 155. No estem parlant de partits. Estem parlant de les institucions que ens representen, i dels nostres representants escollits democràticament.

Algú s’imagina un govern que derogui l’actual? Algú s’imagina un altre president que no sigui Carles Puigdemont? És que serem nosaltres mateixos qui ens infringirem un cop d’estat? Jo no vull restar ni un mil·límetre de legitimitat a l’actual president i l’actual govern, i crec que substituir-los seria un error simbòlic i material, a part d’una falta de respecte a qui paga amb exili i presó el compromís al mandat del 27S. Defenso que Carles Puigdemont ha de continuar sent el president de la Generalitat, sinó estem acceptant el cop d’estat del 155 per canviar-lo. Algú dubta que si ens presentem units no hi haurà cap altra candidat a la presidència que el mateix Puigdemont?

Per això ara ens cal ser més generosos que mai, pensant sobretot en el govern legítim, però també amb les entitats, els voluntaris i els centenars de milers de persones que estan defensant el país, les institucions i la democràcia. Tots plegats hem aconseguit arribar més lluny que mai. I ara no escoltarem el clam ciutadà a favor de la unitat? Mirem més enllà de les enquestes, i no perdem l’esperit de l’1 d’octubre. A ningú se li ha acudit preguntar de quin partit era cadascú que va amagar les paperetes i les urnes, ningú preguntava al del costat quin partit votava mentre defensàvem els col·legis electorals, i tots plegats ens vam manifestar el dia 3, i tants dies que han vingut després i que hem hagut de sortir a protestar. Tots som demòcrates, partidaris de les llibertats individuals i col·lectives que han de guiar el nostre full de ruta, més enllà fins i tot de la independència. Qui ara pensi en clau de partit, errarà. Qui pensi en pactes postelectorals en clau autonòmica, diluirà la República. Qui s’ha precipitat assenyalant traïdors, ara no pot trair la voluntat majoritària de la gent.

L’objectiu d’una llista unitària ha de ser agrupar-nos, sumar esforços des de totes les sensibilitats polítiques, per convertir aquest 21D imposat en un plebiscit a favor de la República i contra la repressió de l’Estat. Siguem imaginatius, negociem fins a l’últim moment, no tanquem cap porta. Des del PDeCAT, hem aplaçat els mecanismes interns de confecció de les llistes perquè estem convençuts que el millor és anar tots junts, i que cal lluitar per la llista unitària fins a l’últim segon. Recolzaré qualsevol alternativa, inclosa la de la protagonitzada per la societat civil, si així aconseguim que qui té reticències a la unitat s’hi pugui sumar amb convenciment. Davant els del 155, ens hi hem de trobar els de la democràcia. A ulls dels catalans, però també a ulls del món, hem de tornar a demostrar que som una majoria inequívoca a favor de Catalunya, les seves llibertats i la seva gent. Per això reclamo una llista unitària, que ens representi a tots per igual. Això va de democràcia.

 

OPINIÓ EL PUNT AVUI: http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1278649-a-favor-de-la-llista-unitaria.html

ALCALDESSA DE GIRONA – 10 novembre 2017