Per la cohesió social

Eleccions 21D, alcaldessa de Girona, Marta Madrenas

Encarem la setmana definitiva cap a les eleccions del 21D, i avui el Diari de Girona em publica aquest article sobre com veig el que decidim dijous. Us deixo l’enllaç, i l’article complet a sota:

http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2017/12/18/cohesio-social/885713.html

No hi ha dia que no s’acusi els independentistes dels mals del país. Des de qualsevol tribuna, tot val per condicionar les eleccions de dijous vinent, i la maquinària favorable als partits unionistes funciona a tot drap. Veiem com s’inventen realitats paral·leles al dia a dia dels nostres pobles i ciutats.

L’acusació més dolorosa és la que ens culpa de trencar la cohesió social a Catalunya. Si d’una cosa podem estar orgullosos és de la manera com hem mantingut sempre la convivència, fent de la diversitat lingüística, cultural i identitària un autèntic valor que cal protegir i potenciar. Som una societat socialment rica i hem demostrat àmpliament la nostra capacitat d’integració. Com se’ns pot acusar del contrari? Res més lluny de la realitat! Sempre hem tingut una gran habilitat per gestionar les diferències, i això ho sabem els que vivim a Catalunya.

Defenso que la gent fa les ciutats i els països. Formem part d’un projecte col·lectiu en què els sentiments i la identitat de cadascú es posen sempre al servei de l’horitzó comú del progrés i el benestar. Per això, considero que la independència del país s’ha de construir des del respecte, la mà estesa i la força dels arguments. De manera inclusiva, no excloent. I crec que l’independentisme hem demostrat que no anem contra ningú i que no volem forçar ningú a renunciar a la seva identitat. Aquesta és una herència del catalanisme tradicional que compartim. Al cap i a la fi, volem un futur millor per als que formem part d’aquest projecte comú, siguem d’on siguem i ens sentim com ens sentim.

Som una societat que construeix. No podem confondre la realitat del país amb el relat que ens imposen certs àmbits. No hi ha conflicte a les escoles, ni en l’àmbit lingüístic, ni de cohesió social, ni de desenvolupament econòmic. Catalunya som un poble integrador, divers, respectuós i treballador. Som molts els que volem esdevenir un estat propi perquè creiem que és l’única via per desenvolupar encara més les nostres potencialitats. I pensar diferent no ha d’implicar sentir-se exclòs d’aquest projecte.

En el procés de maduració de l’independentisme, el conflicte ha sorgit precisament quan l’Estat s’ha organitzat per aixafar el moviment, fet que ha posat en risc també el gran pilar d’aquest poble: la cohesió social. Un exemple és la immersió lingüística, que ara ataquen amb tanta virulència: a Catalunya sabem que és la millor fórmula per garantir la igualtat d’oportunitats entre individus i, per tant, per reduir desigualtats socials i evitar marginacions.

Ens acusen de preocupar-nos només del procés i d’abandonar les necessitats de les persones. Precisament, és el contrari: la independència és avui dia l’única via per satisfer les necessitats de la societat. Amb el dèficit fiscal podríem duplicar les polítiques educatives, sanitàries i de benestar social. El futur de les pensions té moltes més garanties en un estat català que en l’actual Estat espanyol. I la política judicialitzada que fa mesos que pateixen les institucions catalanes ha provocat que el Constitucional ens hagi suspès desenes de lleis per resoldre necessitats de casa nostra: la lluita contra el canvi climàtic, la pobresa energètica, els règims locals, l’impost sobre els habitatges buits o la igualtat entre homes i dones. El 155 no ha fet més que extremar aquestes conseqüències, desemparar l’autogovern i facilitar la intervenció del país. Quins motius més poderosos hi ha que aquests per confiar en els partits que volem la independència?

Les formacions independentistes hem demostrat que volem construir un país millor, si en tenim l’oportunitat. En canvi, votar el tripartit del 155 és votar contra les institucions d’aquest país i contra la democràcia. Catalunya som un projecte col·lectiu i l’actitud de l’Estat va en contra de tots els que hi contribuïm, pensem com pensem. Si ens preocupen les perspectives de la nostra gent, dels nostres fills i també dels nostres avis, no podem votar els del 155. Dijous ens juguem validar o no aquesta actitud de l’Estat contra Catalunya i de les persones que en formem part. Jo no concebo un país que vagi enrere: per mi, el futur és avançar.

Anuncis