Benvinguda a les Fires de Sant Narcís 2017

Ara que ja les tenim a tocar, us vull donar de nou a tots, un any més, la benvinguda a les Fires de Sant Narcís de Girona:

“Ja estem a les portes de la Festa Major de Girona, les Fires de Sant Narcís. Ara s’iniciaran deu dies intensos d’actes i d’activitats. També és cert que el país està vivint uns moments excepcionals, que afecten la vida diària de tots. També pot ser que afectin algun dels actes que tenim programats. Mirarem que això no passi, però si succeeix us demanem comprensió i que sempre estigueu pendents dels mitjans de comunicació de l’Ajuntament i de les xarxes socials.

També us demano que aquests dies Girona, de nou, es converteixi en un exemple del que som, que mostrem el nostre optimisme, la nostra civilitat, les nostres ganes de gaudir però amb pau.

Espero que tots convideu les vostres famílies, els vostres amics i que viviu i gaudiu aquestes Fires de Sant Narcís com mai.

Molt bones Fires!”

Alcaldessa de Girona
Marta Madrenas

Fem un front comú davant dels fets de l’1OCT

Els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva ens hem unit com a acusació popular amb el Col·lectiu d’Advocats Voluntaris pel Dret de Defensa per presentar una querella contra els responsables de les càrregues policials de l’1 d’octubre en els col·legis electorals dels nostres respectius municipis. Així ho vam explicar ahir al matí en una roda de premsa conjunta amb l’alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió; l’alcalde d’Aiguaviva, Joaquim Mateu, i el representant del Col·lectiu d’Advocats Voluntaris Albert Carreras.

A través de la col·laboració amb el Col·lectiu d’Advocats Voluntaris pel Dret de Defensa, els tres consistoris volem liderar una acció popular mitjançant la qual vehicularem una querella troncal a la qual s’aniran adherint les denúncies individuals de les persones que van patir danys el dia 1 d’octubre. Està previst que la querella es presenti entre avui i principis de la setmana que ve. Per qüestions processals, les adhesions individuals no es faran ara en el moment de la presentació de la querella sinó més endavant.

Com bé va explicar ahir l’advocat Albert Carreras, la querella es posarà contra els responsables de les càrregues policials del dia 1 d’octubre als tres municipis, tant els agents que les van efectuar com les persones que van prendre les decisions de fer-ho. A la querella s’exposaran els fets diferencials pels diversos col·legis electorals de la ciutat de Girona, l’Ajuntament d’Aiguaviva i el pavelló de Sant Julià de Ramis. La querella farà referència als presumptes delictes de tortures, lesions i impediment del dret de manifestació i de lliure expressió popular, entre d’altres.

Amb la roda de premsa d’ahir vam evidenciar que des del territori fem un front comú, ja que si alguna cosa ha demostrat aquest procés cap a la independència és que val la pena fer pinya. No podem admetre que fets tan greus com els de l’1 d’octubre queden impunes o puguin ser negats ni podem deixar que s’oblidin. Per això amb aquesta querella arribarem fins al final, i el final vol dir que arribarem fins i tot fora de l’Estat espanyol.

 

Demanem documentació de l’1OCT

Amb l’objectiu de fonamentar accions legals com la querella que s’interposarà en els propers dies, i per tal de gestionar el material amb finalitats de memòria històrica a través de l’Arxiu Municipal, des de l’Ajuntament de Girona fem una crida a la ciutadania perquè ens faci arribar més documentació gràfica i audiovisual sobre els fets de l’1 d’octubre a la ciutat.

En aquest sentit, hem habilitat un web (www.girona.cat/1oct) on donem informació a la ciutadania sobre l’enviament de vídeos i fotografies de l’1 d’octubre. En aquesta pàgina trobareu quins passos heu de seguir per enviar la documentació, els requisits, les dades que heu d’incloure-hi i els compromisos que agafa el consistori envers la ciutadania i el material recopilat.

Fins a dia d’avui, 42 persones han fet arribar documentació a l’Ajuntament, entre la qual hi ha 37 fotos, 67 vídeos, 6 comunicats mèdics i 4 denúncies.

L’Ajuntament de Girona, compromès amb la democràcia

Benvolgut veí, Benvolguda veïna,

La Generalitat de Catalunya ha convocat un referèndum per decidir el futur polític del nostre país aquest diumenge 1 d’octubre. És un procés democràtic fonamentat en la Llei aprovada el passat 6 de setembre per la majoria del Parlament i emparada en el dret d’autodeterminació reconegut internacionalment.

Com sempre, el nostre consistori està compromès amb la democràcia: garantirà la llibertat d’expressió de tota la ciutadania i la plena normalitat democràtica durant tot el procés referendari.

Us convidem a participar d’aquesta cita fent allò que us dicti la consciència; pacíficament, amb la mateixa convicció i serenitat amb què ho hem vingut fent els darrers 40 anys, per a preservar els nostres drets civils i decidir col·lectivament el nostre futur.

Ben cordialment,

Marta Madrenas,

Alcaldessa de Girona

Gràcies per les mostres de suport!

Les mostres de suport que he rebut aquests últims dies per part de les entitats del territori i de tants i tants ciutadans són incontestables! Moltíssimes gràcies pel vostre escalf i, per damunt de tot, per recolzar la democràcia.

Més que mai, m’heu fet sentir que ho aconseguirem!

Coordinadora d’ONG Solidàries

Grup Excursionista i Esportiu Gironí

Spar Citylift Uni Girona

Club Escola de Bàsquet Girona

Demarcació de Girona del Col.legi d’Arquitectes de Catalunya

Amics de la UNESCO de Girona

Girona FC

Trail Running Girona

Fundació TRESC

Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Girona

 

Sobre la presència de la Guàrdia Civil a l’Ajuntament

Aquest migdia hem fet una atenció als mitjans de comunicació en relació amb la presència de la Guàrdia Civil a l’Ajuntament de Girona, on han vingut a buscar informació sobre l’activitat d’Agissa a partir de l’any 1992. La meitat de la documentació ja la tenien als jutjats, d’altra està penjada al web de l’Ajuntament i la resta es va se’ls va fer arribar la setmana passada per la via ordinària. Sembla ser que en aquesta operació li han donat com a nom Operació Aquari però jo, sincerament, crec que el millor nom seria Operació Urnes.

Així ho hem explicat aquest migdia als mitjans:

Donem suport al referèndum de l’1 d’octubre

Aquest matí he signat, digitalment, el decret d’Alcaldia de suport al referèndum convocat per al proper 1 d’octubre.

Votarem, per decidir quin futur volem per al nostre país, per si volem o no una Catalunya independent. Vivim un moment transcendental, un moment il·lusionant de màxima expressió de la democràcia. Del que decidim entre tots, en dependrà el futur de les nostres vides, però també de les dels nostres fills i els nostres néts.

Malgrat les amenaces, des dels pobles i ciutats de Catalunya hem de ser contundents en la defensa del dret a vot. Durant segles s’ha lluitat per aconseguir el sufragi universal. Perquè tothom pugui votar, independentment de la condició social, de la raça o de si s’és home o dona. Avui, en les societats avançades, votar és l’essència de la democràcia. Malauradament, en molts països això encara no és possible. Ho hem de tenir clar: impedir el vot, impedir l’expressió del poble, és una agressió als drets més fonamentals de les persones.

Avui el Parlament ens ha dotat del marc legal perquè podem exercir el dret a decidir el nostre futur com a país. Lliurement, i sense por. Des de l’Ajuntament de Girona estem inequívocament al costat del Parlament, al costat del referèndum com a via d’expressió democràtica dels nostres veïns i veïnes. Com a alcaldessa us animo a participar-hi, perquè és el nostre dret com a ciutadans. Perquè participant exercim la democràcia. Perquè votar és decidir.  Perquè el futur està en les nostres mans, en la nostra papereta. En l’opció que cadascú de nosaltres hi vulgui marcar.

L’1 d’octubre marcarà el futur de tots nosaltres, de les nostres ciutats, del nostre país. Votar és decidir.

A continuació podeu recuperar el vídeo institucional sencer on reafirmàvem, ahir, el nostre suport al dret a decidir després que el Parlament de Catalunya aprovés la Llei del Referèndum:

Entrevista a Els Matins de TV3 [1 d’agost 2017]

 

Aquest matí, la Montse Tió del programa Els Matins d’Estiu de TV3 m’ha entrevistat per repassar l’actualitat del consistori gironí i per parlar sobre diversos temes de la ciutat. Hem tractat, entre d’altres qüestions, temes com el del referèndum de l’1 d’octubre, el turisme, el trasllat del Circ de Figueres a la capital, l’ascens del Girona a Primera o el futur de l’Hospital Trueta.

Podeu consultar el clip sencer de l’entrevista a:

Acord per reduir el cabal del Ter a l’àrea de Barcelona

Aquest matí, la Taula del Ter hem arribat a un acord històric per reduir l’aportació de cabal del riu a l’àrea de Barcelona. Es tracta d’un pas satisfactori, emocionant i imprescindible pel territori però, sobretot, per tot el país. El projecte està calendaritzat i preveu una sèrie d’accions concretes, basades en quanties econòmiques i amb inversions definides.

Durant mesos hem estat treballant intensament per cercar l’equilibri entre les diferents postures implicades, i avui podem dir que estem molt satisfets dels resultats obtinguts i del fet que, per fi, la qüestió del cabal del Ter deixi de ser local i es converteixi en una qüestió de país.

A continuació podeu veure la valoració que n’he fet aquest mateix matí davant dels mitjans:

També podeu llegir l’acord íntegre de la Taula del Ter d’avui:

 

Article d’opinió al Diari de Girona. “El turisme: un repte”

A Girona no tenim, en general, un problema de convivència; i amb els pisos turístics tampoc. Des que els mitjans varen fer públics els problemes que causen als veïns la proliferació excessiva de pisos turístics a Barcelona, a Girona vivim un debat càndid, per poc elaborat i manca de rigorositat. Un debat sobre el turisme i els seus efectes que tendeix a simplificar entre blanc i negre, bons i dolents, defensors i opositors, i que està generant una corrent de fons que en molts casos desemboca en una turismofòbia que sembla desproporcionada i no representa la major part de la ciutadania.

És evident que l’augment dels habitatges que els gironins destinen a pisos turístics és una tendència que ha reeixit gràcies a les noves fórmules de comercialització que ofereix Internet, i gràcies a un augment del turisme urbà que es viu arreu. Som a tan sols 100 quilòmetres de Barcelona, una de les principals destinacions europees; i hem fet entre tots una ciutat atractiva per als visitants, que vénen atrets per la qualitat del nostre entorn, la nostra gent i el nostre patrimoni arquitectònic, cultural i gastronòmic.

Ha augmentat el turisme, és cert. Com també és cert que gràcies a això hem pogut suportar millor els efectes d’una crisi econòmica duríssima. Però a Girona no tenim el mateix problema que a Barcelona, sortosament ni ens hi acostem, malgrat l’assimilació que s’intenta fer des d’alguns sectors. I els pisos turístics en són un bon exemple. A Girona, segons les últimes dades extretes de la Generalitat, hi ha 417 pisos turístics registrats. Això és un 0,8% dels 48.444 habitatges totals de la ciutat. Una mica més de la meitat es concentren al Barri Vell, com passa amb els nuclis històrics de totes les ciutats amb atractiu turístic d’Europa. Més enllà de la xifra, la situació seria preocupant si aquest augment produís una substitució del veí pel turista. Seria llavors quan hauríem d’actuar, però al Barri Vell això no està passant. És més, el 2016 el Barri Vell va arribar al rècord històric de 3.160 persones empadronades, un 2,9% més que el 2015. Una dada que contrasta amb l’augment del 0,7% d’empadronats en el conjunt de Girona ciutat: quatre vegades menys. Aquest augment d’activitat turística i veïnal al Barri Vell ha provocat la reaparició d’un comerç de proximitat que havia desaparegut, i també la creació d’un comerç d’artesania i de dissenyadors sobretot del sector tèxtil que mai havia existit. Ens n’hem de felicitar.

En tot cas, com pot ser que augmentin alhora els pisos turístics i els habitants? Una resposta és la rehabilitació. Precisament, el turisme ha servit en part per posar en el mercat edificis d’habitatges que estaven buits i en un estat certament deficient, i que s’han rehabilitat amb finalitats turístiques, però també residencials i de lloguer tradicional. Els preus han pujat, és cert, però ho han fet en un context alcista del mercat de l’habitatge, després d’anys on el sector de la construcció ha fregat l’activitat zero, i per tant no ha generat nou estoc. Un augment, per cert, amb percentatges molt inferiors als de Barcelona i similars a les altres ciutats de la comarques gironines. En tot cas, una part dels nous pisos que s’han posat al mercat han demanat llicència d’ús turístic, però això no vol dir que no es destinin a lloguer no turístic. De fet, molts han demanat llicències preventivament i degut als rumors infundats d’una moratòria a la ciutat. La qüestió és que hi ha demanda, lentament s’està recuperant estoc, s’estan posant al mercat pisos que estaven buits, i es rehabiliten finques senceres que en algun cas fregaven l’estat ruïnós. Aquesta tendència va molt més enllà del pis turístic, per més que alguns ho vulguin simplificar així.

D’altra banda, els pisos turístics són sobretot utilitzats per un turisme de qualitat, representatiu del visitant que tenim a la ciutat: famílies, ciclistes, visitants atrets per la nostra cultura i la nostra gastronomia. Aquest és el nostre model, no el de comiat de solter ni el d’oci nocturn descontrolat. Un model que hem cultivat amb encert, i que té poc a veure amb el que es veu a determinades zones de Barcelona. Reitero, Girona i Barcelona som en aquest sentit dues realitats completament diferents. La prova és que no ens consta a l’Ajuntament cap denúncia per aldarulls en pisos turístics.

Dit tot això, és evident que hem d’estar amatents i controlar-ne l’evolució. Per això estem a punt d’iniciar el Pla Estratègic de Turisme, que definirà els objectius, els límits i les accions a desenvolupar en el futur. Però no esperarem a aquest pla per començar a actuar en situacions molestes que sí tenim constància que està provocant el turisme (no els pisos turístics) als veïns del Barri Vell en el seu. Entre d’altres, i com detallarem ben aviat, prendrem accions per evitar les concentracions de gent al carrer de la Força, que en alguns moments dificulten el pas dels veïns; o l’ús de megàfons i altres artilugis que alguns guies turístics utilitzen en les rutes per la ciutat. Aquestes no són les maneres amb què volem que es desenvolupi el turisme, i per això hi actuarem ben aviat modificant les normatives pertinents.

Som una ciutat turística. Això no és dolent, al contrari, perquè molta de la nostra gent en viu en major o menor mesura, de manera directa o indirecta. El que hem de fer és vetllar per integrar sense tibantors el turisme en la ciutat, conjurant-nos per potenciar la nostra autenticitat i singularitat. El turisme urbà ha arribat per quedar-se, i les ciutats modernes som les capaces de discriminar les oportunitats de les amenaces, i les que actuem amb criteri sabent com potenciar la nostra marca i convertir-nos en ciutats atractives: per venir-hi de viatge, però també generar intercanvis culturals, per potenciar l’activitat inversora i empresarial, per atraure estudiants i docents universitaris, per incorporar talent, o per fer-hi congressos i jornades.

Per tot això entenc tant important no convertir artificiosament el turisme en un problema, sinó en un repte i una nova font de noves oportunitats. Girona som una ciutat hospitalària, que ens agrada rebre bé el visitant, i que sentim orgull quan la gent de fora ens elogia. Ens elogia perquè som com som, genuïns i únics. I no deixarem de ser-ho.

 

OPINIÓ DIARI DE GIRONA: diaridegirona.cat/girona/2017/07/09/turisme-repte/855807.html

Marta Madrenas | 09.07.2017 | 10:04

 

Girona és del Girona

//embedr.flickr.com/assets/client-code.js

Les emocions que ha viscut la ciutat aquests últims dies són irrepetibles. Enmig d’aquest èxtasi col·lectiu, segurament no som conscients encara del què implica l’ascens del Girona FC a la Primera Divisió. Com a ciutat, això es traduirà en un major reconeixement internacional i en un impacte econòmic que ha de repercutir directa i indirectament en la creació de nous llocs de treball. Per al club, serà un salt en la professionalització de les estructures internes, i en la consolidació d’un projecte esportiu i social que mira molt amunt. Per a l’equip, serà un repte monumental, la competitivitat de Primera no deixarà gaire temps per a adaptacions. I per a l’afició, serà un motiu d’orgull estar al mateix nivell que els millors equips del món, i serà segur un al·licient per augmentar els seguidors tant a la ciutat com a les nostres comarques.

Aquest és segurament l’impacte més trascendent d’aquest ascens a Primera Divisió: Girona és del Girona. La ciutat ha demostrat que es sent seu l’equip, i el club ha connectat amb la manera de fer i viure el futbol dels gironins i gironines. L’ascens a Segona A fa nou temporades va ser un primer impuls, i va donar lloc a un període en el qual el club ha treballat intensament per consolidar una base social que ha crescut tot i quedar-nos diverses vegades a les portes de l’ascens. Una frustració que no ha fet defallir ningú, sinó que ha arrelat encara més el sentiment de gironitat entre els aficionats.

Aquests dies hem sentit moltes referències al Barça, a l’Espanyol i al Madrid. Hi ha molts joves que en aquests últims anys han crescut prioritzant el Girona davant aquests grans clubs que tradicionalment capitalitzaven l’afició futbolística a la ciutat. Hi ha molts pares i mares que han comprat les samarretes del Girona per als seus fills i filles. Algú dubta del costat de qui estaran les grades de Montilivi quan juguem contra els de Valverde o els Zidane? Aquest és el gran salt qualitat que ha fet la ciutat i el club. Un sentiment que ja existia, però que ha explotat amb l’ascens a Primera Divisió. Som del Girona, per sobre de tot i de tothom.

Per part de l’Ajuntament, col·laborarem amb el club en tot allò en què sigui necessari. L’ascens a Primera Divisió comportarà l’entrada a una nova dimensió econòmica i professional del Girona, que necessitarà un camp adaptat a les noves necessitats. Fa temps que estem en converses, i el consistori estarem al costat del club perquè aquest pugui fer el millor i més ràpid possible les obres corresponents de millora de l’estadi i d’ampliació de la seva capacitat. Nosaltres estem treballant també en millores en la mobilitat, seguretat i neteja que comportarà el sol fet de ser a Primera Divisió.

Els darrers anys la ciutat ja ha avançat molta feina, i ens hem acostumat tots a l’organització de grans esdeveniments: Ajuntament, altres administracions, veïns i veïnes, sectors de l’hostaleria i la restauració, cossos de seguretat, i un llarg etcètera. La ciutat, doncs, està preparada per gestionar aquest repte, i treure’n el màxim rendiment possible en benefici de la col·lectivitat. Com tant hem repetit aquests dies, som una ciutat de primera.

Vull acabar agraïnt al club, l’equip i l’afició la gran temporada que han fet, i que ens ha portat a aquest ascens històric. Vull també agraïr a tots els treballadors municipals que s’han implicat en l’organització dels actes d’aquest cap de setmana, i que gràcies a ells han funcionat de manera exemplar. I vull destacar el comportament exemplar de tots, que hem celebrat l’ascens de manera festiva i pacífica, sense cap punt negre. El que hem viscut aquests dies quedarà per sempre en la nostra memòria, amb la convicció que estem preparats per anar encara més lluny. L’orgull i la unió que hem demostrat ens farà imparables.