Entrevista al programa Pam a Pam de TV Girona [25 de gener del 2018]

Ahir al vespre vaig participar al programa Pam a Pam de TV Girona per repassar temes d’actualitat de la ciutat. En resposta a les acusacions d’Enric Millo, que em va acusar de sectària i que em va reclamar que com a alcaldessa de Girona rectifiqui la meva actitud amb els màxims representants de l’Estat si no vull veure condicionats determinats projectes de ciutat, vaig voler ser molt clara:

El delegat del Gobierno a Catalunya, Enric Millo, ha demostrat una actitud cínica, ja que jo en cap moment m’he negat a mantenir reunions de treball conjuntes, sinó que m’he negat a compartir espais protocol·laris. És més, estaria encantada de trobar-me amb ell per parlar de projectes al territori i perquè ens doni explicacions sobre, per exemple, endarreriments en obres que ha de fer l’Estat.

En el vídeo següent podeu seguir les meves opinions al respecte:

L’entrevista va ser molt més llarga, i vam tocar molts altres temes referents al moment polític actual, i també a l’actualitat de la ciutat. La podeu veure en aquest enllaç:

http://bit.ly/2E8ELWl

 

Per la cohesió social

Eleccions 21D, alcaldessa de Girona, Marta Madrenas

Encarem la setmana definitiva cap a les eleccions del 21D, i avui el Diari de Girona em publica aquest article sobre com veig el que decidim dijous. Us deixo l’enllaç, i l’article complet a sota:

http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2017/12/18/cohesio-social/885713.html

No hi ha dia que no s’acusi els independentistes dels mals del país. Des de qualsevol tribuna, tot val per condicionar les eleccions de dijous vinent, i la maquinària favorable als partits unionistes funciona a tot drap. Veiem com s’inventen realitats paral·leles al dia a dia dels nostres pobles i ciutats.

L’acusació més dolorosa és la que ens culpa de trencar la cohesió social a Catalunya. Si d’una cosa podem estar orgullosos és de la manera com hem mantingut sempre la convivència, fent de la diversitat lingüística, cultural i identitària un autèntic valor que cal protegir i potenciar. Som una societat socialment rica i hem demostrat àmpliament la nostra capacitat d’integració. Com se’ns pot acusar del contrari? Res més lluny de la realitat! Sempre hem tingut una gran habilitat per gestionar les diferències, i això ho sabem els que vivim a Catalunya.

Defenso que la gent fa les ciutats i els països. Formem part d’un projecte col·lectiu en què els sentiments i la identitat de cadascú es posen sempre al servei de l’horitzó comú del progrés i el benestar. Per això, considero que la independència del país s’ha de construir des del respecte, la mà estesa i la força dels arguments. De manera inclusiva, no excloent. I crec que l’independentisme hem demostrat que no anem contra ningú i que no volem forçar ningú a renunciar a la seva identitat. Aquesta és una herència del catalanisme tradicional que compartim. Al cap i a la fi, volem un futur millor per als que formem part d’aquest projecte comú, siguem d’on siguem i ens sentim com ens sentim.

Som una societat que construeix. No podem confondre la realitat del país amb el relat que ens imposen certs àmbits. No hi ha conflicte a les escoles, ni en l’àmbit lingüístic, ni de cohesió social, ni de desenvolupament econòmic. Catalunya som un poble integrador, divers, respectuós i treballador. Som molts els que volem esdevenir un estat propi perquè creiem que és l’única via per desenvolupar encara més les nostres potencialitats. I pensar diferent no ha d’implicar sentir-se exclòs d’aquest projecte.

En el procés de maduració de l’independentisme, el conflicte ha sorgit precisament quan l’Estat s’ha organitzat per aixafar el moviment, fet que ha posat en risc també el gran pilar d’aquest poble: la cohesió social. Un exemple és la immersió lingüística, que ara ataquen amb tanta virulència: a Catalunya sabem que és la millor fórmula per garantir la igualtat d’oportunitats entre individus i, per tant, per reduir desigualtats socials i evitar marginacions.

Ens acusen de preocupar-nos només del procés i d’abandonar les necessitats de les persones. Precisament, és el contrari: la independència és avui dia l’única via per satisfer les necessitats de la societat. Amb el dèficit fiscal podríem duplicar les polítiques educatives, sanitàries i de benestar social. El futur de les pensions té moltes més garanties en un estat català que en l’actual Estat espanyol. I la política judicialitzada que fa mesos que pateixen les institucions catalanes ha provocat que el Constitucional ens hagi suspès desenes de lleis per resoldre necessitats de casa nostra: la lluita contra el canvi climàtic, la pobresa energètica, els règims locals, l’impost sobre els habitatges buits o la igualtat entre homes i dones. El 155 no ha fet més que extremar aquestes conseqüències, desemparar l’autogovern i facilitar la intervenció del país. Quins motius més poderosos hi ha que aquests per confiar en els partits que volem la independència?

Les formacions independentistes hem demostrat que volem construir un país millor, si en tenim l’oportunitat. En canvi, votar el tripartit del 155 és votar contra les institucions d’aquest país i contra la democràcia. Catalunya som un projecte col·lectiu i l’actitud de l’Estat va en contra de tots els que hi contribuïm, pensem com pensem. Si ens preocupen les perspectives de la nostra gent, dels nostres fills i també dels nostres avis, no podem votar els del 155. Dijous ens juguem validar o no aquesta actitud de l’Estat contra Catalunya i de les persones que en formem part. Jo no concebo un país que vagi enrere: per mi, el futur és avançar.

Article d’opinió a El Punt Avui a favor de la llista unitària

 

El diari El Punt Avui m’ha publicat aquest matí un article d’opinió on faig una reflexió sobre les properes eleccions del 21D i mostro la meva posició a favor de la creació d’’una llista unitària. Podeu llegir l’article a continuació:

A favor de la llista unitària

La repressió de l’Estat contra Catalunya és esfereïdora. No ens hem de cansar de repetir tot allò que estem vivint, tots els drets humans trepitjats i totes les llibertats truncades. Al contrari, les hem de tenir més presents que mai: als sectors socials i polítics independentistes, no ens uneix només l’objectiu de la plena sobirania de Catalunya, sinó que ens uneix també l’haver patit en primera persona la repressió de l’Estat.

Siguem del partit que siguem, i tinguem la ideologia que tinguem, tots hauríem d’aprofitar les eleccions il·legítimes del 21D amb els mateixos objectius bàsics: defensar les nostres institucions davant el 155; exigir l’amnistia dels presos polítics i el retorn dels exiliats; la retirada de les forces policials que l’Estat ha enviat a Catalunya; i iniciar el procés per fer efectiva la declaració de la República. Nosaltres som els que sempre hem defensat les urnes, i és l’Estat qui sempre ens les ha negat i qui fins i tot ens les ha intentat treure per la força. Per tant, el 21D no defugim l’enèsima oportunitat de demostrar –ara sí, el món ens mira més que mai– que som majoria.

Tenim una força social que hem demostrat repetidament, i que demà tornarà a omplir Barcelona del clam de llibertat als presos polítics. Tenim un president i una part del govern exiliat a Brussel·les, treballant perquè el procés no s’aturi i sigui més internacional que mai. Tenim una altra part del govern i els Jordis esperant justícia a la presó. I tenim un Parlament que, recordem-ho, la última cosa que ha fet és declarar la República Catalana. Després, Rajoy el va dissoldre aplicant el 155. No estem parlant de partits. Estem parlant de les institucions que ens representen, i dels nostres representants escollits democràticament.

Algú s’imagina un govern que derogui l’actual? Algú s’imagina un altre president que no sigui Carles Puigdemont? És que serem nosaltres mateixos qui ens infringirem un cop d’estat? Jo no vull restar ni un mil·límetre de legitimitat a l’actual president i l’actual govern, i crec que substituir-los seria un error simbòlic i material, a part d’una falta de respecte a qui paga amb exili i presó el compromís al mandat del 27S. Defenso que Carles Puigdemont ha de continuar sent el president de la Generalitat, sinó estem acceptant el cop d’estat del 155 per canviar-lo. Algú dubta que si ens presentem units no hi haurà cap altra candidat a la presidència que el mateix Puigdemont?

Per això ara ens cal ser més generosos que mai, pensant sobretot en el govern legítim, però també amb les entitats, els voluntaris i els centenars de milers de persones que estan defensant el país, les institucions i la democràcia. Tots plegats hem aconseguit arribar més lluny que mai. I ara no escoltarem el clam ciutadà a favor de la unitat? Mirem més enllà de les enquestes, i no perdem l’esperit de l’1 d’octubre. A ningú se li ha acudit preguntar de quin partit era cadascú que va amagar les paperetes i les urnes, ningú preguntava al del costat quin partit votava mentre defensàvem els col·legis electorals, i tots plegats ens vam manifestar el dia 3, i tants dies que han vingut després i que hem hagut de sortir a protestar. Tots som demòcrates, partidaris de les llibertats individuals i col·lectives que han de guiar el nostre full de ruta, més enllà fins i tot de la independència. Qui ara pensi en clau de partit, errarà. Qui pensi en pactes postelectorals en clau autonòmica, diluirà la República. Qui s’ha precipitat assenyalant traïdors, ara no pot trair la voluntat majoritària de la gent.

L’objectiu d’una llista unitària ha de ser agrupar-nos, sumar esforços des de totes les sensibilitats polítiques, per convertir aquest 21D imposat en un plebiscit a favor de la República i contra la repressió de l’Estat. Siguem imaginatius, negociem fins a l’últim moment, no tanquem cap porta. Des del PDeCAT, hem aplaçat els mecanismes interns de confecció de les llistes perquè estem convençuts que el millor és anar tots junts, i que cal lluitar per la llista unitària fins a l’últim segon. Recolzaré qualsevol alternativa, inclosa la de la protagonitzada per la societat civil, si així aconseguim que qui té reticències a la unitat s’hi pugui sumar amb convenciment. Davant els del 155, ens hi hem de trobar els de la democràcia. A ulls dels catalans, però també a ulls del món, hem de tornar a demostrar que som una majoria inequívoca a favor de Catalunya, les seves llibertats i la seva gent. Per això reclamo una llista unitària, que ens representi a tots per igual. Això va de democràcia.

 

OPINIÓ EL PUNT AVUI: http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1278649-a-favor-de-la-llista-unitaria.html

ALCALDESSA DE GIRONA – 10 novembre 2017

Benvinguda a les Fires de Sant Narcís 2017

Ara que ja les tenim a tocar, us vull donar de nou a tots, un any més, la benvinguda a les Fires de Sant Narcís de Girona:

“Ja estem a les portes de la Festa Major de Girona, les Fires de Sant Narcís. Ara s’iniciaran deu dies intensos d’actes i d’activitats. També és cert que el país està vivint uns moments excepcionals, que afecten la vida diària de tots. També pot ser que afectin algun dels actes que tenim programats. Mirarem que això no passi, però si succeeix us demanem comprensió i que sempre estigueu pendents dels mitjans de comunicació de l’Ajuntament i de les xarxes socials.

També us demano que aquests dies Girona, de nou, es converteixi en un exemple del que som, que mostrem el nostre optimisme, la nostra civilitat, les nostres ganes de gaudir però amb pau.

Espero que tots convideu les vostres famílies, els vostres amics i que viviu i gaudiu aquestes Fires de Sant Narcís com mai.

Molt bones Fires!”

Alcaldessa de Girona
Marta Madrenas

Fem un front comú davant dels fets de l’1OCT

Els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva ens hem unit com a acusació popular amb el Col·lectiu d’Advocats Voluntaris pel Dret de Defensa per presentar una querella contra els responsables de les càrregues policials de l’1 d’octubre en els col·legis electorals dels nostres respectius municipis. Així ho vam explicar ahir al matí en una roda de premsa conjunta amb l’alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió; l’alcalde d’Aiguaviva, Joaquim Mateu, i el representant del Col·lectiu d’Advocats Voluntaris Albert Carreras.

A través de la col·laboració amb el Col·lectiu d’Advocats Voluntaris pel Dret de Defensa, els tres consistoris volem liderar una acció popular mitjançant la qual vehicularem una querella troncal a la qual s’aniran adherint les denúncies individuals de les persones que van patir danys el dia 1 d’octubre. Està previst que la querella es presenti entre avui i principis de la setmana que ve. Per qüestions processals, les adhesions individuals no es faran ara en el moment de la presentació de la querella sinó més endavant.

Com bé va explicar ahir l’advocat Albert Carreras, la querella es posarà contra els responsables de les càrregues policials del dia 1 d’octubre als tres municipis, tant els agents que les van efectuar com les persones que van prendre les decisions de fer-ho. A la querella s’exposaran els fets diferencials pels diversos col·legis electorals de la ciutat de Girona, l’Ajuntament d’Aiguaviva i el pavelló de Sant Julià de Ramis. La querella farà referència als presumptes delictes de tortures, lesions i impediment del dret de manifestació i de lliure expressió popular, entre d’altres.

Amb la roda de premsa d’ahir vam evidenciar que des del territori fem un front comú, ja que si alguna cosa ha demostrat aquest procés cap a la independència és que val la pena fer pinya. No podem admetre que fets tan greus com els de l’1 d’octubre queden impunes o puguin ser negats ni podem deixar que s’oblidin. Per això amb aquesta querella arribarem fins al final, i el final vol dir que arribarem fins i tot fora de l’Estat espanyol.

 

Demanem documentació de l’1OCT

Amb l’objectiu de fonamentar accions legals com la querella que s’interposarà en els propers dies, i per tal de gestionar el material amb finalitats de memòria històrica a través de l’Arxiu Municipal, des de l’Ajuntament de Girona fem una crida a la ciutadania perquè ens faci arribar més documentació gràfica i audiovisual sobre els fets de l’1 d’octubre a la ciutat.

En aquest sentit, hem habilitat un web (www.girona.cat/1oct) on donem informació a la ciutadania sobre l’enviament de vídeos i fotografies de l’1 d’octubre. En aquesta pàgina trobareu quins passos heu de seguir per enviar la documentació, els requisits, les dades que heu d’incloure-hi i els compromisos que agafa el consistori envers la ciutadania i el material recopilat.

Fins a dia d’avui, 42 persones han fet arribar documentació a l’Ajuntament, entre la qual hi ha 37 fotos, 67 vídeos, 6 comunicats mèdics i 4 denúncies.

L’Ajuntament de Girona, compromès amb la democràcia

Benvolgut veí, Benvolguda veïna,

La Generalitat de Catalunya ha convocat un referèndum per decidir el futur polític del nostre país aquest diumenge 1 d’octubre. És un procés democràtic fonamentat en la Llei aprovada el passat 6 de setembre per la majoria del Parlament i emparada en el dret d’autodeterminació reconegut internacionalment.

Com sempre, el nostre consistori està compromès amb la democràcia: garantirà la llibertat d’expressió de tota la ciutadania i la plena normalitat democràtica durant tot el procés referendari.

Us convidem a participar d’aquesta cita fent allò que us dicti la consciència; pacíficament, amb la mateixa convicció i serenitat amb què ho hem vingut fent els darrers 40 anys, per a preservar els nostres drets civils i decidir col·lectivament el nostre futur.

Ben cordialment,

Marta Madrenas,

Alcaldessa de Girona

Sobre la presència de la Guàrdia Civil a l’Ajuntament

Aquest migdia hem fet una atenció als mitjans de comunicació en relació amb la presència de la Guàrdia Civil a l’Ajuntament de Girona, on han vingut a buscar informació sobre l’activitat d’Agissa a partir de l’any 1992. La meitat de la documentació ja la tenien als jutjats, d’altra està penjada al web de l’Ajuntament i la resta es va se’ls va fer arribar la setmana passada per la via ordinària. Sembla ser que en aquesta operació li han donat com a nom Operació Aquari però jo, sincerament, crec que el millor nom seria Operació Urnes.

Així ho hem explicat aquest migdia als mitjans: