Sobre la renúncia de la regidora Isabel Muradàs

Aquest matí he anunciat que accepto la renúncia de la regidora d’Educació i Esports de l’Ajuntament de Girona, Isabel Muradàs, en el seu càrrec. Fa uns dies, Muradàs va posar el càrrec a la meva disposició després que es donés a conèixer la seva citació com a investigada en un cas que es coordina des de l’Audiència Nacional.

Sempre he cregut que els càrrecs públics hem de tenir una alta dosi de responsabilitat ètica i moral i aquesta exigència que sempre he defensat m’obliga a prendre aquesta decisió. Ho lamento profundament perquè confio en la seva honestedat sense fissures, igual com tot el govern. La regidora Muradàs ha estat una peça imprescindible en el projecte d’aquest govern en els darrers set anys.

Ara, però, serà Josep Pujols qui assumeixi la gestió de les regidories d’Educació i d’Esports de l’Ajuntament a partir que es faci efectiu el canvi, previsiblement en el Ple municipal del mes de juny.

Podeu veure tot el que he explicat a l’atenció a mitjans d’aquest matí al vídeo següent:

 

Per la cohesió social

Eleccions 21D, alcaldessa de Girona, Marta Madrenas

Encarem la setmana definitiva cap a les eleccions del 21D, i avui el Diari de Girona em publica aquest article sobre com veig el que decidim dijous. Us deixo l’enllaç, i l’article complet a sota:

http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2017/12/18/cohesio-social/885713.html

No hi ha dia que no s’acusi els independentistes dels mals del país. Des de qualsevol tribuna, tot val per condicionar les eleccions de dijous vinent, i la maquinària favorable als partits unionistes funciona a tot drap. Veiem com s’inventen realitats paral·leles al dia a dia dels nostres pobles i ciutats.

L’acusació més dolorosa és la que ens culpa de trencar la cohesió social a Catalunya. Si d’una cosa podem estar orgullosos és de la manera com hem mantingut sempre la convivència, fent de la diversitat lingüística, cultural i identitària un autèntic valor que cal protegir i potenciar. Som una societat socialment rica i hem demostrat àmpliament la nostra capacitat d’integració. Com se’ns pot acusar del contrari? Res més lluny de la realitat! Sempre hem tingut una gran habilitat per gestionar les diferències, i això ho sabem els que vivim a Catalunya.

Defenso que la gent fa les ciutats i els països. Formem part d’un projecte col·lectiu en què els sentiments i la identitat de cadascú es posen sempre al servei de l’horitzó comú del progrés i el benestar. Per això, considero que la independència del país s’ha de construir des del respecte, la mà estesa i la força dels arguments. De manera inclusiva, no excloent. I crec que l’independentisme hem demostrat que no anem contra ningú i que no volem forçar ningú a renunciar a la seva identitat. Aquesta és una herència del catalanisme tradicional que compartim. Al cap i a la fi, volem un futur millor per als que formem part d’aquest projecte comú, siguem d’on siguem i ens sentim com ens sentim.

Som una societat que construeix. No podem confondre la realitat del país amb el relat que ens imposen certs àmbits. No hi ha conflicte a les escoles, ni en l’àmbit lingüístic, ni de cohesió social, ni de desenvolupament econòmic. Catalunya som un poble integrador, divers, respectuós i treballador. Som molts els que volem esdevenir un estat propi perquè creiem que és l’única via per desenvolupar encara més les nostres potencialitats. I pensar diferent no ha d’implicar sentir-se exclòs d’aquest projecte.

En el procés de maduració de l’independentisme, el conflicte ha sorgit precisament quan l’Estat s’ha organitzat per aixafar el moviment, fet que ha posat en risc també el gran pilar d’aquest poble: la cohesió social. Un exemple és la immersió lingüística, que ara ataquen amb tanta virulència: a Catalunya sabem que és la millor fórmula per garantir la igualtat d’oportunitats entre individus i, per tant, per reduir desigualtats socials i evitar marginacions.

Ens acusen de preocupar-nos només del procés i d’abandonar les necessitats de les persones. Precisament, és el contrari: la independència és avui dia l’única via per satisfer les necessitats de la societat. Amb el dèficit fiscal podríem duplicar les polítiques educatives, sanitàries i de benestar social. El futur de les pensions té moltes més garanties en un estat català que en l’actual Estat espanyol. I la política judicialitzada que fa mesos que pateixen les institucions catalanes ha provocat que el Constitucional ens hagi suspès desenes de lleis per resoldre necessitats de casa nostra: la lluita contra el canvi climàtic, la pobresa energètica, els règims locals, l’impost sobre els habitatges buits o la igualtat entre homes i dones. El 155 no ha fet més que extremar aquestes conseqüències, desemparar l’autogovern i facilitar la intervenció del país. Quins motius més poderosos hi ha que aquests per confiar en els partits que volem la independència?

Les formacions independentistes hem demostrat que volem construir un país millor, si en tenim l’oportunitat. En canvi, votar el tripartit del 155 és votar contra les institucions d’aquest país i contra la democràcia. Catalunya som un projecte col·lectiu i l’actitud de l’Estat va en contra de tots els que hi contribuïm, pensem com pensem. Si ens preocupen les perspectives de la nostra gent, dels nostres fills i també dels nostres avis, no podem votar els del 155. Dijous ens juguem validar o no aquesta actitud de l’Estat contra Catalunya i de les persones que en formem part. Jo no concebo un país que vagi enrere: per mi, el futur és avançar.

L’Ajuntament de Girona, compromès amb la democràcia

Benvolgut veí, Benvolguda veïna,

La Generalitat de Catalunya ha convocat un referèndum per decidir el futur polític del nostre país aquest diumenge 1 d’octubre. És un procés democràtic fonamentat en la Llei aprovada el passat 6 de setembre per la majoria del Parlament i emparada en el dret d’autodeterminació reconegut internacionalment.

Com sempre, el nostre consistori està compromès amb la democràcia: garantirà la llibertat d’expressió de tota la ciutadania i la plena normalitat democràtica durant tot el procés referendari.

Us convidem a participar d’aquesta cita fent allò que us dicti la consciència; pacíficament, amb la mateixa convicció i serenitat amb què ho hem vingut fent els darrers 40 anys, per a preservar els nostres drets civils i decidir col·lectivament el nostre futur.

Ben cordialment,

Marta Madrenas,

Alcaldessa de Girona

Sobre la investigació en la gestió del personal de TRARGISA

Ahir a la tarda, en una roda de premsa conjunta dels ajuntaments de Girona, Sarrià de Ter i Salt, vam fer pública la detecció de possibles irregularitats en els processos de selecció i retribució de personal a TRARGISA. Per aquest motiu, durant la sessió extraordinària del Consell d’Administració d’ahir vam acordar posar en marxa totes les eines per al control i la investigació de responsabilitats que es puguin derivar del cas.

Demanem cautela i prudència perquè és un assumpte que afecta a persones, però al mateix temps volem deixar molt clar que la nostra intenció és actuar amb total transparència i proactivitat, motiu pel qual es contractaran en els pròximes dies dues persones destinades als serveis jurídics per gestionar i fer el seguiment de les empreses públiques municipals.

Així ho vam explicar ahir a la premsa:

Article d’opinió a El Punt Avui sobre el judici pel 9N

 

Aquest matí, juntament amb els regidors d’Urbanisme, Activitats, Mobilitat i Via Pública de l’Ajuntament de Girona, Joan Alcalà i d’Hisenda i Règim Interior, Mª Àngels Planas, hem assistit a la concentració per donar suport a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau al judici pel 9-N. I ho hem fet envoltats de milers de persones que, com nosaltres, saben que la seva intervenció ha estat clau a l’hora de fer camí cap al referèndum que ens ha d’obrir la porta a la independència de Catalunya.

Precisament el diari El Punt Avui va publicar dissabte un article d’opinió que vaig escriure per donar a conèixer les meves reflexions personals al voltant d’aquesta idea. El podeu llegir a continuació:

Injustícia i esperança

Sóc nova en política. Va ser Carles Puigdemont qui em va proposar formar part de la llista que va acabar guanyant l’alcaldia de Girona. Ho vaig fer com a independent, sense que mai se m’exigís que m’afiliés al partit. Jo ja m’identificava amb l’ideari de Convergència, només me’n separava l’objectiu polític, imprescindible per mi, de desitjar la independència de Catalunya. Vaig decidir afiliar-m’hi després de sentir el president Mas l’Onze de Setembre del 2012, quan va posar-se, ell i el partit, a disposició del poble de Catalunya per conduir-nos cap a l’estat propi.

Som molts els que reconeixem d’Artur Mas la seva capacitat de resiliència i de sacrifici; la seva visió d’un país modern i obert al món; el seu respecte cap a les llibertats individuals i col·lectives, i el seu lideratge. També la manera d’actuar, seriosa, serena i decidida, és un exemple per a molts dels que estem al capdavant de les institucions públiques.

Afrontem el tram final del camí cap al referèndum que ens ha d’obrir la porta a la independència de Catalunya. La determinació del president Mas cap a l’estat propi, al costat d’una part majoritària de la nostra societat, ha sigut clau. Ha representat també un sector molt important del país que, cansat del maltractament de l’Estat, ha vist que la independència és l’única opció per garantir el futur de Catalunya i la seva gent. I ha integrat, sense apriorismes ideològics, tots els sectors que han volgut treballar per la independència. Sense Artur Mas no sabem on seríem avui. Sense Artur Mas, el sí a l’estat propi no tindria el suport que té avui. Sense Artur Mas, el procés no hauria salvat les enormes dificultats amb què s’ha trobat.

En ple judici per la consulta del 9-N, cal fer-nos aquestes reflexions. Aquí, però, també vull fer extensiu el suport i l’agraïment a tothom que està encausat per haver defensat que aquest país pugui votar i decidir el seu futur. Amb Artur Mas al capdavant, però pensant també en Irene Rigau, Joana Ortega, Francesc Homs, Carme Forcadell o Joan Coma. Tota la nostra solidaritat, no us fallarem.

Vull acabar amb una referència personal. El meu primer míting polític va ser el 9 de juny de l’any passat, quan l’actual Partit Demòcrata va començar la campanya de les eleccions espanyoles amb un acte a Girona. Es poden imaginar els nervis de la primera vegada en què, dalt d’un escenari i davant dels focus, t’adreces a centenars de persones. El president Mas em va ajudar i em va acompanyar, amb gestos i amb mirades, a moure’m enmig d’una escenografia i un ritme en què jo era una nouvinguda. La seva complicitat m’ho va fer tot més senzill. Avui és ell qui trepitja un espai desconegut, qui s’enfronta a una primera vegada. I jo i molts i molts catalans serem al seu costat, fent sentir la nostra veu. Amb un sentiment de ràbia per la injustícia, però amb l’esperança d’un futur millor.

OPINIÓ EL PUNT AVUI: elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1060391-injusticia-i-esperanca.html
Núria Terés i Marta Madrenas

L’Eugenial Núria Terés

El meu primer pensament, en aquest moment tant dolorós, és cap a la família de la Núria. Tot el que podem fer, el que puc fer, és oferir-los tot el meu afecte sincer i suport incondicional.

Però no puc evitar de buscar refugi, personalment, en el record del que ha significat la Núria per a la ciutat a la que vam servir juntes vora de quatre anys.  Continua llegint

Pla de govern 2016-2019

En nom de tot el govern, he presentat el Pla de Govern 2016-2019. És un document on s’hi recullen més de 330 compromisos per a la Girona del futur, i que he presentat amb aquest discurs, on en 35 punts detallem els eixos programàtics i les prioritats d’aqeust govern. Aquí us el deixo sencer:

Continua llegint