Aquest matí, la Montse Tió del programa Els Matins d’Estiu de TV3 m’ha entrevistat per repassar l’actualitat del consistori gironí i per parlar sobre diversos temes de la ciutat. Hem tractat, entre d’altres qüestions, temes com el del referèndum de l’1 d’octubre, el turisme, el trasllat del Circ de Figueres a la capital, l’ascens del Girona a Primera o el futur de l’Hospital Trueta.
Podeu consultar el clip sencer de l’entrevista a:
Aquest matí, la Taula del Ter hem arribat a un acord històric per reduir l’aportació de cabal del riu a l’àrea de Barcelona. Es tracta d’un pas satisfactori, emocionant i imprescindible pel territori però, sobretot, per tot el país. El projecte està calendaritzat i preveu una sèrie d’accions concretes, basades en quanties econòmiques i amb inversions definides.
Durant mesos hem estat treballant intensament per cercar l’equilibri entre les diferents postures implicades, i avui podem dir que estem molt satisfets dels resultats obtinguts i del fet que, per fi, la qüestió del cabal del Ter deixi de ser local i es converteixi en una qüestió de país.
A continuació podeu veure la valoració que n’he fet aquest mateix matí davant dels mitjans:
També podeu llegir l’acord íntegre de la Taula del Ter d’avui:
A Girona no tenim, en general, un problema de convivència; i amb els pisos turístics tampoc. Des que els mitjans varen fer públics els problemes que causen als veïns la proliferació excessiva de pisos turístics a Barcelona, a Girona vivim un debat càndid, per poc elaborat i manca de rigorositat. Un debat sobre el turisme i els seus efectes que tendeix a simplificar entre blanc i negre, bons i dolents, defensors i opositors, i que està generant una corrent de fons que en molts casos desemboca en una turismofòbia que sembla desproporcionada i no representa la major part de la ciutadania.
És evident que l’augment dels habitatges que els gironins destinen a pisos turístics és una tendència que ha reeixit gràcies a les noves fórmules de comercialització que ofereix Internet, i gràcies a un augment del turisme urbà que es viu arreu. Som a tan sols 100 quilòmetres de Barcelona, una de les principals destinacions europees; i hem fet entre tots una ciutat atractiva per als visitants, que vénen atrets per la qualitat del nostre entorn, la nostra gent i el nostre patrimoni arquitectònic, cultural i gastronòmic.
Ha augmentat el turisme, és cert. Com també és cert que gràcies a això hem pogut suportar millor els efectes d’una crisi econòmica duríssima. Però a Girona no tenim el mateix problema que a Barcelona, sortosament ni ens hi acostem, malgrat l’assimilació que s’intenta fer des d’alguns sectors. I els pisos turístics en són un bon exemple. A Girona, segons les últimes dades extretes de la Generalitat, hi ha 417 pisos turístics registrats. Això és un 0,8% dels 48.444 habitatges totals de la ciutat. Una mica més de la meitat es concentren al Barri Vell, com passa amb els nuclis històrics de totes les ciutats amb atractiu turístic d’Europa. Més enllà de la xifra, la situació seria preocupant si aquest augment produís una substitució del veí pel turista. Seria llavors quan hauríem d’actuar, però al Barri Vell això no està passant. És més, el 2016 el Barri Vell va arribar al rècord històric de 3.160 persones empadronades, un 2,9% més que el 2015. Una dada que contrasta amb l’augment del 0,7% d’empadronats en el conjunt de Girona ciutat: quatre vegades menys. Aquest augment d’activitat turística i veïnal al Barri Vell ha provocat la reaparició d’un comerç de proximitat que havia desaparegut, i també la creació d’un comerç d’artesania i de dissenyadors sobretot del sector tèxtil que mai havia existit. Ens n’hem de felicitar.
En tot cas, com pot ser que augmentin alhora els pisos turístics i els habitants? Una resposta és la rehabilitació. Precisament, el turisme ha servit en part per posar en el mercat edificis d’habitatges que estaven buits i en un estat certament deficient, i que s’han rehabilitat amb finalitats turístiques, però també residencials i de lloguer tradicional. Els preus han pujat, és cert, però ho han fet en un context alcista del mercat de l’habitatge, després d’anys on el sector de la construcció ha fregat l’activitat zero, i per tant no ha generat nou estoc. Un augment, per cert, amb percentatges molt inferiors als de Barcelona i similars a les altres ciutats de la comarques gironines. En tot cas, una part dels nous pisos que s’han posat al mercat han demanat llicència d’ús turístic, però això no vol dir que no es destinin a lloguer no turístic. De fet, molts han demanat llicències preventivament i degut als rumors infundats d’una moratòria a la ciutat. La qüestió és que hi ha demanda, lentament s’està recuperant estoc, s’estan posant al mercat pisos que estaven buits, i es rehabiliten finques senceres que en algun cas fregaven l’estat ruïnós. Aquesta tendència va molt més enllà del pis turístic, per més que alguns ho vulguin simplificar així.
D’altra banda, els pisos turístics són sobretot utilitzats per un turisme de qualitat, representatiu del visitant que tenim a la ciutat: famílies, ciclistes, visitants atrets per la nostra cultura i la nostra gastronomia. Aquest és el nostre model, no el de comiat de solter ni el d’oci nocturn descontrolat. Un model que hem cultivat amb encert, i que té poc a veure amb el que es veu a determinades zones de Barcelona. Reitero, Girona i Barcelona som en aquest sentit dues realitats completament diferents. La prova és que no ens consta a l’Ajuntament cap denúncia per aldarulls en pisos turístics.
Dit tot això, és evident que hem d’estar amatents i controlar-ne l’evolució. Per això estem a punt d’iniciar el Pla Estratègic de Turisme, que definirà els objectius, els límits i les accions a desenvolupar en el futur. Però no esperarem a aquest pla per començar a actuar en situacions molestes que sí tenim constància que està provocant el turisme (no els pisos turístics) als veïns del Barri Vell en el seu. Entre d’altres, i com detallarem ben aviat, prendrem accions per evitar les concentracions de gent al carrer de la Força, que en alguns moments dificulten el pas dels veïns; o l’ús de megàfons i altres artilugis que alguns guies turístics utilitzen en les rutes per la ciutat. Aquestes no són les maneres amb què volem que es desenvolupi el turisme, i per això hi actuarem ben aviat modificant les normatives pertinents.
Som una ciutat turística. Això no és dolent, al contrari, perquè molta de la nostra gent en viu en major o menor mesura, de manera directa o indirecta. El que hem de fer és vetllar per integrar sense tibantors el turisme en la ciutat, conjurant-nos per potenciar la nostra autenticitat i singularitat. El turisme urbà ha arribat per quedar-se, i les ciutats modernes som les capaces de discriminar les oportunitats de les amenaces, i les que actuem amb criteri sabent com potenciar la nostra marca i convertir-nos en ciutats atractives: per venir-hi de viatge, però també generar intercanvis culturals, per potenciar l’activitat inversora i empresarial, per atraure estudiants i docents universitaris, per incorporar talent, o per fer-hi congressos i jornades.
Per tot això entenc tant important no convertir artificiosament el turisme en un problema, sinó en un repte i una nova font de noves oportunitats. Girona som una ciutat hospitalària, que ens agrada rebre bé el visitant, i que sentim orgull quan la gent de fora ens elogia. Ens elogia perquè som com som, genuïns i únics. I no deixarem de ser-ho.
OPINIÓ DIARI DE GIRONA: diaridegirona.cat/girona/2017/07/09/turisme-repte/855807.html
Marta Madrenas | 09.07.2017 | 10:04
Avui és un dia per sentir-se orgullós d’aquest il·lusionant projecte col·lectiu que és Girona. Des d’aquest matí, la ciutat ja viu l’ambient de Temps de Flors, que arrencarà oficialment demà amb la inauguració del festival des de les escales de la Catedral.
Recordem, avui que estem ben a punt de donar la benvinguda a les flors, la salutació que introdueix la revista de Temps de Flors d’enguany. I com hi dèiem: us convido a aprofitar aquest esdeveniment per passejar per la ciutat i veure-la com no l’hem vist mai, deixar volar la imaginació i, tot seguit, pensar en la Girona que volem i farem
“Una ciutat de colors
La paleta de colors que aquest any il·lustra el cartell de Temps de Flors simbolitza molt gràficament el que avui és Girona: colors, colors i colors. Vius, amb matisos, tots barrejats, els uns complementant els altres. Fa molts anys que Girona ha deixat de ser aquella ciutat grisa i negra de la que ens parlaven Narcís Jordi Aragó, Pius Pujades, Jaume Guillament i Just M. Casero. Avui més que mai a Girona explota la vitalitat, l’activitat i la força de la nostra gent. La paleta de colors, tal i com ens l’ha dibuixat en Pep Gelis i Blanco, simbolitza aquest esclat de percepcions i sensacions que és la ciutat avui. I l’exposició floral n’és precisament el màxim exponent.
Temps de Flors rep avui elogis d’arreu, i forma part de les llistes d’esdeveniments primaverals més importants de tot el món. Als gironins i gironines ens agrada presumir de la nostra ciutat. Ens agrada enamorar i que s’enamorin de nosaltres. Amb Temps de Flors ho hem aconseguit sense pal·liatius.
Però als gironins i gironines també ens agrada destacar l’esforç i el treball, respondre amb el reconeixement col·lectiu a aquells que s’han implicat en la construcció del que és i representa Girona. Els organitzadors de Temps de Flors des dels seus orígens, i tothom qui hi ha participat altruistament d’una manera o altra, es mereixen sens dubte la nostra més gran admiració: són els que més orgullosos poden estar de veure el nivell que ha assolit la mostra ara que arribem a la 62a edició.
La paleta de colors del cartell també ens recorda que no podem parar de pintar. Que tenim encara tonalitats per explorar, més tints per descobrir, noves pintures per crear. Que la ciutat no s’atura, i que entre tots hem de seguir, pinzell en mà, dibuixant el futur que volem per a la Girona dels propers anys. Us convido a aprofitar Temps de Flors per passejar per la ciutat i veure-la com no l’hem vist mai, deixar volar la imaginació, i tot seguit, pensar en la Girona que farem.”
Aquest matí, el periodista Eduard Cid de l’emissora FeM Girona m’ha entrevistat per parlar sobre diversos temes de la ciutat de Girona i de l’actualitat política. Hem tractat, entre d’altres qüestions, el pla integral de Sant Narcís, la construcció del nou Hospital Trueta a Domeny o la transformació de l’entrada sud de Girona com a gran projecte de futur de la ciutat.
Aquest matí hem fet balanç de l’estat de les gestions en relació amb el nou Hospital Josep Trueta de Girona. En aquest sentit, podem dir que ja ens hem reunit amb els diversos actors afectats de tota la demarcació, als quals hem explicat la idoneïtat dels terrenys de Domeny quant a la zona i pel que fa a qüestions urbanístiques, de mobilitat o econòmiques. I ara instem el conseller de Salut , Toni Comín, a iniciar la tramitació del procés per començar les obres del Trueta com més aviat millor.
Podeu veure la roda de premsa sencera que hem fet aquest matí:
Aquest migdia, coincidint amb la inauguració de l’ExpoJove 2017, hem fet saber als mitjans de comunicació la nostra disconformitat amb el fet que membres de l’exèrcit hagin assistit al seu estand vestits d’uniforme.
Precisament, l’Ajuntament de Girona, juntament amb el Patronat de la Fira de Girona, hem estat el primer ens públic que ha creat un codi ètic per regular l’actuació d’un equipament públic en relació amb l’homofòbia, la igualtat de gènere, el racisme, o els elements bèl·lics i d’incitació a la violència. Hem evolucionat cap al respecte dels valors de la pau. En aquest sentit, no podem coincidir amb la decisió de l’exèrcit ja que, al nostre entendre, els uniformes militars també es consideren un element bèl·lic. Tot i així, el codi ètic no pot prohibir la presència de certes entitats a la Fira, perquè seria il·legal.
Comunicarem la nostra disconformitat amb la decisió de l’exèrcit a la Fira de Girona per trobar, de cares a la propera edició, mecanismes per decidir què es considera i què no un element bèl·lic.
Així ho hem explicat fa una estona a la premsa:
Aquesta tarda, després que l’Estat declinés avui l’acord que se li va presentar per evitar la liquidació de l’equipament, hem fet una roda de premsa per explicar l’estat actual del Parc Científic i Tecnològic de la UdG. D’una banda, volem tranquil·litzar les empreses i els treballadors del Parc i deixar clar que en cap cas es modificarà l’ús que es fa d’aquest espai ni se cessarà la seva activitat. D’altra banda, volem mostrar la nostra perplexitat davant el fet que l’Estat no hagi volgut formar part d’una solució per al Parc.
Així ho hem explicat fa una estona a la premsa:
Ahir al vespre, el periodista Dani Vilà de Televisió de Girona em va entrevistar sobre el meu primer any de mandat com a alcaldessa de Girona i sobre l’actualitat municipal. Podeu recuperar l’entrevista sencera a: bit.ly/EntrevTVGi200317
El diari El Punt Avui em publica un article d’opinió sobre l’impacte de la Catedral de Girona a la ciutat i la transcendència que té en la vida de tots els gironins i gironines, ara que celebrem el 600è aniversari de la decisió de crear una nau única al temple. Podeu llegir l’article a continuació:
La catedral és la joia del patrimoni de la ciutat. Enlairada i icònica, presideix de manera majestuosa el Barri Vell i el nucli històric de la ciutat. No podem dissociar la imatge de Girona de la presència imponent de la catedral. És un valor simbòlic únic, que fa que tots els gironins ens la sentim nostra, independentment de les nostres creences o la nostra manera de pensar. Perquè no hem d’oblidar que la catedral és un temple religiós. Però la catedral és molt més que això. És patrimoni, és història, és reclam turístic, és refugi espiritual, és seu d’alguns dels principals tresors de Girona, és part del nostre imaginari, és paisatge, és llegendes i és arquitectura: la nau gòtica més ampla del món. Per tot això, i per sobre de tot, la catedral és un motiu d’orgull de tots els gironins i gironines.
La celebració del 600è aniversari de la nau ens està descobrint un altre punt de vista de la catedral, amb coses que no havíem vist mai fins ara: un pilar casteller, visites nocturnes teatralitzades i més endavant sessions de mapatge i representacions teatrals. Vull felicitar la gosadia del Bisbat per obrir-la més que mai a tots els gironins i gironines, i organitzar-hi actes que atreguin la nostra atenció per redescobrir el temple. La conseqüència directa en serà un millor coneixement i un interès renovat en la seva història. Com a alcaldessa, em fa feliç veure com la catedral s’integra cada vegada més en el dia a dia de la ciutat, en la seva agenda d’actes i en la seva projecció externa. És important que el Bisbat i l’Ajuntament anem de la mà en aquest sentit, perquè estem parlant de la principal icona de la ciutat, juntament amb les cases de l’Onyar. A més, és també el recurs turístic més conegut i visitat de Girona. L’any passat hi van entrar 230.000 persones, i moltes de les consultes que els visitants fan a l’Oficina de Turisme són precisament sobre la catedral.
És, doncs, un element indispensable en tots els circuits turístics de la ciutat, i Girona ho ha de tenir en compte en el disseny de les seves apostes de futur. D’una banda, en la gestió com a icona i monument local, amb uns usos molt concrets. I d’una altra banda, dins la gestió del turisme com a font de riquesa econòmica i en el disseny d’una oferta atractiva per als nostres visitants. En aquest sentit, la cultura i el patrimoni històric i arquitectònic construeixen un únic relat, que es potenciarà encara més en el futur a través dels seus museus i també de la reforma de la Casa Pastors. Tot el patrimoni –amb la catedral al capdavant– que conviu al Barri Vell s’ha d’integrar en un únic producte cultural que no és cap altre que Girona, en global. Però també ha de sumar un únic imaginari col·lectiu: l’orgull que sentim els gironins de ser de la nostra ciutat.
OPINIÓ EL PUNT AVUI: http://www.elpuntavui.cat/economia/article/18-economia/1084535-la-icona-de-la-ciutat.html
ALCALDESSA DE GIRONA – 5 març 2017 2.00 h
madrenas 